Usuari:Juli Camarasa i Casterà
De Viquipèdia
RAMON LLULL, CLASSIC.
Literatura clàssica és aquella que transcendix la seua època i que actualitzem al present a fi d´aprendre´n.. ¿Com i què es pot llegir d´un autor com Ramon Llull, clàssic medieval, al s. xxi, l´era del domini de la deessa economia, l´època del capgirament o l´anul.lació dels valors cristians? ¿Quina és la importància que li donem els lectors d´ara a la seua variada i gegantina obra? Ens resulta fàcil d´accedir-hi? Per llegir literatura antiga cal, en primer lloc, fer un exercici de “relativitat” cultural per qüestionar-nos els nocius esquemes mentals adquirits, tant sobre les nocions de “llengua i literatura” com sobre “models” literaris.Actualment posseïm una noció de literatura molt més deformada i pobra que la que es creien els antics.(Sobrevalorem l´estètica, descreiem del sentit).Reduïm la literatura a ficció, poesia i novel.la, tot descartant mitjans que hi tenen molt a veure (cinema, televisió, ràdio, etc.). Mdme. De Staël entenia la literatura com “l´art de perfeccionar els mitjans de pensamet”. En aquest sentit, Llull és un gran literat actual. Fou tot un pensador original que, com Aristòtil, va voler inquirir sobre tots els objectes mentals de coneixement, inclosos els metodològics.A.N. Whitehead va remarcar que en la gènesi de la ciència moderna devem més als medievals universalistes que no als filòlegs del Renaixement. La curiositat extensiva lul.liana és més variada que no la de Vives, posem per cas. Ara, no podem ni devem llegir els clàssics per quedar bé o fer com que els llegim. Els hem de fer nostres cadascú. I per això hem de saber relligar-los a interessos concrets actuals que sostenim i que ens afecten. Un fet singular, a Occident, d´avantguarda i obertura, és el de la construcció d´una nova espiritualitat: els uns tiren cap al Budisme, els altres cap a mísitiques com el sufisme, altres resten fossilitzats en un ateisme dogmàtic o vigoritzats en ateismes de fonda metafísica social, la majoria deserten del cristianisme més o menys convencional i els menys es plantegen un cristianisme o teisme de nou encuny, sincrètic, obert a la major integració de riques tradicions espirutals.
Doncs bé, us puc dir que un dels motius més forts que m´han portat a llegir Llull ha estat la descoberta d´un llibre seu, “El llibre d´Amic i Amat”, d´arrel sufí. Concebut com una mena d´oracions aforístiques, una per cada dia de l´any, Llull hi entrellaça un bell cant a l´amor pur de la unió mística. Deixeu-me que us en referisca un: “Amor és mar turmentosa d´ones i de vents que no té port ni riba. Mor l´amic en l´amar i en la seua aventura moren els seus turments i s´acompleixen els seus desitjos”.
Més.També el tema de la comunicació ha estat central cap a mitjan s. xx. El “Llibre del sisé sentit”, magnificament editat per J.Ll. Navarro i referit per L. Aracil als seus treballs sobre sociologia del llenguatge, enllaça amb les millors aportacions en aquest camp.Finalment, el “Llibre del gentil i els tres savis” ens pot ser útil en l´amanit i controvertit tema del xoc o/i aliança de les civilitzacions. Es tracta d´un diàleg a tres bandes que encara els dogmes i punts de vista de les tres religions del Llibre (cristianisme, islamisme i judaisme).
Quant a la importància de la seua obra, us referiré una anècdota. De visita a Praga, al museu nacional, vaig accedir a una sala on s´exposava el bust dels europeus il.lustres. Per descomptat, hi era el gran Comenius, lul.lià ell i gran personatge txec (esp. en la història de la pedagogia). Sabeu qui ens representava als d´aquestes latituds? Ni Cervantes, ni Mn. Cinto Verdaguer; Ramon Llull i Arnau de Vilanova. Certament, això no vol dir res. Però alguna cosa vol dir. No, la importància de Llull no rau sobretot que és un gran cultivador de l´occità del sud com a llengua literària, com fantasiegen els filòlegs catalanistes –que també. La seua rellevància deriva que és un pensador que ha heretat molt a d´altres grans pensadors com Leibnitz, Comenius o Comte, per dir-ne alguns.
Per acabar, lamentem que la seua obra, no resulte fàcil d´adquirir. Hi falten més actualitzacions al valencià corrent i més edicions de butxaca, tant com bons estudis crítics que connecten les qüestions i la manera de plantejar-se-les al seu temps amb amb temes i formes actuals. Aquest, però, sempre és el gran repte i reclam de tots els clàssics.
j.camarasa
