Gordon Brown
De Viquipèdia
| James Gordon Brown | |
 |
|
|
|
|
| En càrrec | |
| Assumpció del càrrec 27 de juny de 2007 |
|
| Precedit per | Tony Blair |
|---|---|
| Succeït per | en el càrrec |
|
Ministre d'Hisenda del Regne Unit
17è de la Reina Elisabet II |
|
| Mandat 2 de maig de 1997 – 27 de juny de 2007 |
|
| Precedit per | Kenneth Clarke |
| Succeït per | Alistair Darling |
|
|
|
| Naixement | 20 de febrer de 1951 Glasgow (Escòcia) |
| Partit polític | Partit Laborista |
| Parella | Sarah Macaulay |
| Religió | Església d'Escòcia |
James Gordon Brown (Glasgow, 1951) polític escocès, actual primer ministre del Regne Unit i dirigent del Partit Laborista. Havia exercit abans, el càrrec de Ministre d'Hisenda (Chancellor of the Exchequer, en anglès) des del primer govern de Tony Blair al 1997. La seva entrada al Parlament Britànic data del 1983 pel districte de Dunfermline East. Fou elegit líder del Partit Laborista el 24 de juny del 2007 i el 27 de juny del 2007 va ser nomenat primer ministre.
[edita] Biografia
Va néixer a Glasgow, Escòcia,[1] i cursà els seus estudis primaris a Kirkcaldy High School. Essent jove i arran d'un accident de rugby perdé força visió d'un ull per un despreniment de retina. Al 1967 va iniciar la carrera d'Història a la Universitat d'Edimburg, allà començà la seva carrera política com a president del club laborista. Després de realitzar-hi el seu doctorat. La seva notorietat pública augmentà quan fou, encara com a estudiant, president del tribunal universitari; rector de la dita universitat (fins a 1975) i editor del Red Paper on Scotland.
Brown impartí classes en diverses universitats escocesses abans d'entar com a periodista per la televisió d'Escòcia fina a 1983. Aquest any començà la seva dedicació exclusiva a la política, essent elegit diputat de la Cambra del Comuns del Parlament Britànic.
Al 1986 James Maxton publicà una biografia sobre el polític.
[edita] Membre del Parlament i ministre
La vida parlamentària de Brown està marcada pels ascensos dins el laborisme. Entre 1989-1992 va ser el portaveu de l'oposició sobre Comerç i Indústria i entre 1992-1997 sobre Hisenda.
La mort del líder laborista John Smith (1994) obrí la lluita per succeir-lo i semblava que Brown era un candidat ferm a la direcció del partit. Però Brown i Blair pactaren que el segon seria el cap dels laboristes mentre que Brown tindria control total sobre la política econòmica del partit.[2]
La victòria de Tony Blair i els laboristes a les eleccions de 1997 portaren Brown a ocupar la cartera d'Hisenda. La seva política al capdavant d'aquest ministeri es caracteritzà pel millors anys de l'economia britànica dels darrers temps superant obstacles com la crisi de finances asiàtica, l'esclat de la bombolla "punt com" i els atemptats de l'11 de setembre del 2001 als Estats Units. Els principals trets de la seva gestió són una inflació baixa, baixant un 2'5% d'ençà que es feu amb el càrrec; i els nivells més baixos d'atur des dels anys 70.
Molts autors pensen que la clau d'aquest èxit d'estabilitat és la decesió presa la primavera de 1997 quan s'assegurà la independència del Banc d'Anglaterra. Especialment l'autonomia per establir [tipus d'interès] sense la intervenció del gabinet.
Hom sol considerar que la política fiscal i monetària portada a terme per Brown ha impulsat de manera important l'economia del Regne Unit. Sobretot passant per sobre de problemes com l'excessiu endeutament del consumidors o la possible sobrevaloració del mercat immobiliari.
[edita] Referencias
- ↑ Gordon Brown a Biography.com (en anglès)
- ↑ "The guarantee that came to dominate New Labour politics for a decade", informe del Guardian (en anglès)
| Precedit per: Tony Blair |
Primer Ministre del Regne Unit 2007–- actualitat |
Succeït per: - |
| Precedit per: Kenneth Clarke |
Ministre d'Hisenda britànic 1997–- 2007 |
Succeït per: Alistair Darling |
| Precedit per: Tony Blair |
Líder del Partit Laborista 2007–- actualitat |
Succeït per: - |
