Gerardus Mercator

De Viquipèdia

Gerardus Mercator nom llatí de Gerhard Kremer, fou un cartògraf flamenc. Va ser el setè fill de Hubert i Emerentia Kremer, humils sabaters i pagesos flamencs del poble de Gangelt, al nord de Bèlgica.

Gerhard va néixer a Rupelmonde, als hospicis de St. Johann el 5 de març de 1512, d'on Gisbert, germà gran del seu pare, n'era sacerdot. Poques setmanes després de néixer, va tornar a Gangelt amb la seva família, però degut als problemes econòmics derivats de la guerra amb França, van establir-se a Rupelmonde recolzats per Gisbert. Va ser aleshores quan, amb set anys, va començar a anar a l'escola on aprenia llatí, religió i aritmètica. En pocs mesos parlava llatí amb naturalitat.

La deteriorització que anava patint la zona i la influència del seu tiet, va fer que els seus dos germans grans entressin a formar part de la comunitat eclesiàstica. Tal deterioració, afegida a la creixent revolució luterana, va fer treballar el seu pare en excés, el qual va caure en malaltia i posteriorment va morir el 1526~27. Gisbert, el seu tiet, va esdevenir tutor seu.

Prioritzant una bona educació, el 1527 el va enviar amb els Brethren of the Common Life una comunitat religiosa existent a Alemanya i als Països Baixos. La seva mare va morir mentre ell era fora, i va ser aleshores que va canviar el seu nom, Gerhard Kremer, per Gerardus Mercator de Rupelmonde, traducció al llatí del seu nom original.

El 29 d'agost de 1530, Mercator, es va matricular a humanitats i filosofia a la universitat de Louvain. Va estudiar al castell, una de les quatre facultats que tenia la universitat, on se li va oferir estudiar més en detall les ensenyances artístiques d'Aristòtil. El 1532 va graduar-se i va decidir de no matricular-se a un curs superior. Va marxar de Louvain volent desafiar la visió d'Aristòtil, però aleshores era com desafiar a la pròpia església.

Després de graduar-se, Mercator va començar a tenir greus preocupacions per com reconciliar la visió de la creació de l'univers d'Aristòtil amb la de la Bíblia.

"But when I saw that Moses' version of the Genesis of the world did not fit sufficiently in many ways with Aristotle and the rest of philosophers, I began to have doubts about the truth of all philosophers"

Aquesta frase escrita per Mercator el 1532, és l'explicació del perquè va decidir abandonar la universitat. Ell no volia ser un filòsof com els que havia estudiat. Durant aquesta crisis religiosa, va viatjar per Bèlgica buscant-ne la solució. Les seves reflexions el van dur a que la cartografia, assignatura que va tenir a Louvain, era la ciència que millor podia descriure la creació que va fer Déu de la terra.

El 1534 va tornar a Louvain, però aquest cop per fer matemàtiques sota la tutoria de Gemma Frisius, conegut matemàtic i cartògraf, qui, quan Mercator va adonar-se de que les matemàtiques que aprenia no li eren útils per al seu objectiu, el va assessorar amb multitud de llibres que li van desenvolupar una passió per la geografia i l'astronomia.

"Since my youth geography has been for me the primary object of study. When I was engaged in it, having applied the considerations of the natural and geometric sciences, I liked, little by little, not only the description of the earth, but also the structure of the whole machinery of the world, whose numerous elements are not known by anyone to date"

Va aprendre l'ofici d'encunyador i fabricant d'instruments de Gaspard Van der Heyden (Gaspar à Myrica). Aleshores, Gerardus no només estava a Louvain com alumne, sinó que guanyava una renda constant fent tutories de matemàtiques als estudiants de Louvain. També guanyava diners dels instruments matemàtics d'extraordinària qualitat que feia.

El 1535-1536, Mercator, treballant a Louvain amb Van der Heyde I Frisius, va construir un globus terraqüi. Les tires de paper fetes per al globus, van ser impreses amb coure i no amb blocs de fusta com era tradicional, essent les primeres en utilitzar aquest sistema. La feina d'encunyació va ser assignada a Mercator, deixant la geogràfica per a Frisius, i el globus resultant, gràcies a l'impressió amb coure contenia molta més informació que cap altre fet fins aleshores.

El setembre de 1536, es va casar amb Barbara Shelleken amb qui va tenir sis fills, tres nens i tres nenes. El 1537, Mercator, treballant amb Van der Heyde, va fer un globus celeste. Mercator i Van der Heyde van aparèixer com a estrets col·laboradors de Frisius qui a l'autoria del globus va posar:

"Gemma Frisius, doctor and mathematician, Gaspard Van der Heyden and Gerard Mercator of Rupelmonde"

Mercator va fer el seu primer mapa el 1537, el qual va ser de palestina.

"Mercator knew Palestine better than any place outside the Low Countries. He had grown up with its miracles and revelations. He knew its history. Palestine had been the subject of the first map that most of his generation had ever seen. And like the Bible maps of his boyhood, his would show the route described in the Fourth book of Moses"

El primer mapamundi que va fer, va utilitzar una projecció Oronce Fine i va ser publicat el 1538. Aquest mapa és especial per ser el primer que representava Amèrica de les regions del nord a les del sud i per ser el primer a donar-li a Amèrica del Nord aquest nom.

Va començar a produir mapes de diferents regions amb l'objectiu d'acabar ajuntant-los per fer un mapamundi. Com a part d'aquest projecte, va acabar de fer el mapa d'Europa el 1540. Hi havia molts problemes per fer un mapa del món, ja que, degut a la incessant exploració que s'estava duent a terme, els mapes quedaven obsolets en poc temps. També arribava informació incorrecte de diferents zones, donant a qui el fabricava la responsabilitat de decidir quina de les informacions era la correcta. Mercator es va adonar de l'origen d'alguna de la informació incorrecta; els mariners assumien que si navegaven seguint un punt de la brúixola, arribarien a on anaven en línia recta. Però es va adonar de que un vaixell seguint el mateix punt a la seva brúixola seguiria una corba anomenada loxodrom, línia de rumb o hèlice esfèrica, una corba estudiada per Pedro Nunes, matemàtic a qui Mercator admirava molt. El nou globus terraqui produït el 1541 va ser el primer en tenir línies de rumb.

Després de passar uns mesos a la presó per la seva vinculació amb el luterisme, el 1551 va acabar un globus celeste del mateix tamany que el de 1941. Les posicions de les estrelles van ser corregides el 1550 utilitzant el model de l'univers de Copèrnic.

Al cap d'un any, es va traslladar a Duisburg on va obrir un taller de mapes, llibres, globus i instruments matemàtics en vista a la nova universitat que s'anava a construir a la ciutat. El 1554, després d'acabar un mapa d'Europa de 1.6 x 1.3 metres va establir-lo com el millor fabricant de mapes d'Europa, el que li va suposar un augment de ventes i li va permetre anar a viure al barri benestant de Duisburg.

Va donar classes de matemàtiques del 1559 al 1562 a una escola on preparaven als estudiants per entrar a la universitat. El 1564 va fer un mapa de les illes britàniques, que va ser requisat com a "mapa catòlic" per a ser usat contra la protestant reina Elizabeth. El mateix any, va ser nomenat cosmògraf de la cort de Duke Wilhem de Cleve. Va ser durant aquest període que va començar a perfeccionar una nova projecció pels mapes. La projecció Mercator va ser utilitzada per primera vegada per ell mateix el 1569 en un mapa del món de paret que estava repartit en divuit parts. El nom del mapa era: "New and more complete representation of the terrestrial globe properly adapted for its use in navigation"

La projecció de Mercator tenia la propietat que les línies de longitud, latitud i rumb apareixen totes com a línies rectes al mapa. També va ser el primer en utilitzar el terme atlas com a col·lecció de mapes: "... to honour the Titan, Atlas, King of Mauritania, a learned philosopher, mathematician, and astronomer"

Mercator va publicar versions actualitzades dels mapes de Ptolomeu el 1578 com a primera par del seu atlas. Aquest continuava amb una sèrie de mapes de França, Alemanya i els països baixos. Tot i que el projecte no va ser acabat, va publicar una varies series de mapes incloent els Balcans i Grècia.

El 1595, desprès de tres embòlies, va morir deixant diversos mapes sense acabar. El seu fill es va encarregar de acabar la feina feta pel seu pare.