Francisco Javier García Gaztelu
De Viquipèdia
Francisco Javier García Gaztelu, Txapote (n. Bilbao, 12 de febrer de 1966). Membre dirigent de la banda terrorista ETA condemnat judicialment per la seva participació a diversos crims, com els assassinats de diferents polítics del Partit Popular. És conegut pels àlies Jon, Xabier i Otsagi. Té un fill amb la també etarra Irantzu Gallastegui, Amaia, concebut durant un vis a vis en una presó francesa.
Taula de continguts |
[edita] Activitat terrorista
Francisco Javier (o Xabier) García Gaztelu Txapote fou detingut per primera vegada amb 18 anys, acusat d'atacar amb còctels molotov diversos concessionaris de vehicles americans i francesos al País Basc.
Inicià la seva activitat criminal durant els anys 80 en el Comando Donosti fins el 30 d'agost de 1991, data on fugí a França després d'un tiroteig al barri bilbaí de Begoña entre membres d' ETA i agents de l' Ertzaintza, on resultaren morts un policia, Alfonso Menchaca, i el membre de la banda Juan Maria Ormazabal, Turko.
Després d'aquest incident passaria a la clandestinitat com a membre alliberat de la banda, realitzant tasques de suport per a diversos comandos i integrant-se a finals de l'any 1994 en el Comando Donosti, dirigit per Francisco Javier Arizcuren, Kantauri, i integrat per Valentín Lasarte, Juan Ramón Carasatorre i el propi Txapote.
L'assassinat del sergent de la Policia Municipal de Sant Sebastià Alfonso Morcillo el 15 de desembre de 1994 és la primera acció de sang que s'atribueix a Txapote i Carasatorre al Comando Donosti.
L'any següent assassina Gregorio Ordóñez, regidor del PP de Sant Sebastià, el 23 de gener de 1995, i a Mariano de Juan, brigada de l' Exèrcit de Terra, el 10 d'abril de 1995. El 19 d'octubre del mateix any mor el comissari Enrique Nieto a causa de les ferides patides a l'atemptat sofert el 8 de juny.
Després de l'atemptat frustrat contra la casa quarter de la Guàrdia Civil d' Arnedo (17 d'agost de 1995), Txapote protagonitza una espectacular fugida, desarmant i esposant els agents que els seguien després d'haver patit un accident amb el vehicle utilitzat per escapar. La Guàrdia Civil estableix un setge al voltant de la serra de Badaya, però la pista dels terroristes es perd a Andoain, (Guipúsoca), sis dies després.
Txapote i Lasarte romanen amagats uns mesos a França, fins el gener de 1996, quan tornen a Guipúsoca. Un mes més tard, el 6 de febrer, Txapote assassina d'un tret al clatell Fernando Múgica, dirigent històric del PSE-EE.
La detenció de Valentín Lasarte, el 25 de març de 1996, deixa com a cap del Comando Donosti a Txapote. Després de l'assassinat del funcionari de presons Francisco Javier Gómez Elósegui, Fernando Elejalde és detingut per la Policia. Gaztelu torna a escapar.
El 10 de juliol de 1997 es converteix en el protagonista criminal més important d' ETA, al matar de dos trets al cap a Miguel Ángel Blanco, regidor del PP a Ermua, després d'haver-lo segrestat durant quaranta-vuit hores. Irantzu Gallastegui, Amaia, i José Luís Geresta completen el comando assassí.
També se l'atribueix l'autoria de l'assassinat del regidor del PP a Errenteria, José Luís Caso, l'11 de desembre de 1997. La seva darrera acció terrorista amb sang és l'assassinat del regidor del PP a Zarautz, José Ignacio Iruretagoyena, el 9 de gener de 1998.
Una vegada abandona el Comando Donosti, García Gaztelu es trasllada a França i comença a col·laborar amb José Javier Arizkuren, Kantauri, en la direcció dels comandos il·legals (enregistrats per la Policia).
La caiguda de Kantauri el març de 1999 comporta l'ascens de Txapote en la direcció militar d' ETA i, suposadament, s'encarrega de reorganitzar els comandos durant la treva mantinguda per ETA fins el desembre de 1999, dissenyant l'ofensiva que els terroristes posaran en pràctica a la fi de l'alto-el-foc. Contrari a la treva i considerat per les seves accions criminals com un pistoler, és partidari d'aconseguir la independència del País Basc a base de cotxes bomba i morts damunt la taula.
[edita] Detenció: Txapote davant la Justícia
La detenció es produeix arrel de la investigació pel robatori d'una encunyadora a Irun, el [novembre]] de 1999. Els detinguts faciliten el nom del col·laborador d' ETA Ibon Muñoa, qui havia proporcionat recolzament logístic al Comando Donosti. Muñoa declara que s'havia entrevistat amb Txapote a la localitat francesa d' Angelu.
Es pentina aquesta localitat amb ajut de la Gendarmeria francesa fins a localitzar-lo el 22 de febrer de 2001 a la terrassa del restaurant Havana Cafe, al barri de Sables d'Or, en companyia del ciutadà francès Stephan Robidart, també detingut. La Justícia francesa el procesa per pertinença a banda armada, tinença il·lícita d'armes, municions i documentació falsa[1].
El 26 de juliol de 2002 és condemnat pel Tribunal Correccional de París a 10 anys de presó per pertinença a banda armada [2]
El 13 de juliol del mateix any es nega a contestar a les preguntes que el jutge de l' Audiència Nacional Juan del Olmo li formula a París sobre l'assassinat de Miguel Ángel Blanco.
El gener de 2003 les autoritats franceses fan públic que cinc pressumptes membres d' ETA, entre ells el propi Txapote, havien intentat fugar-se de la presó parisina de La Santé mitjançant l' ús d'explosius.
La Justícia francesa ha aprovat diverses demandes d'extradició a Espanya de García Gaztelu, entre elles per la seva pressumpta participació en els assassinats dels polítics Gregorio Ordóñez, José Luís Caso i Fernando Múgica, el sergent Alfonso Morcillo i el brigada d' Infanteria Mariano de Juan Santamaría.
El desembre de 2005 les autoritats franceses decideixen entregar temporalment a Txapote a fi de ser jutjat a Espanya pel segrest i posterior assassinat del regidor Miguel Ángel Blanco.
Jutjat el juny del 2006, s'acull al seu dret a no declarar durant el judici, presentant una actitud desafiant. Encara que es nega a intervenir durant la primera jornada del judici, Gaztelu utilitza el seu dret a la darrer paraula per a reconèixer ser militant d' ETA i afirmar que la banda no abandonarà la lluita armada.
Condemnat a 50 anys de presó com a autor material de l'assassinat de Miguel Ángel Blanco, el tribunal també li prohibeix apropar-se a la localitat biscaína d' Ermua durant cinc anys a partir de la seva posada en llibertat.
En el judici per l'assassinat del polític socialista Fernado Múgica, se'l condemna a 82 anys de presó, prohibint-li visitar Sant Sebastià durant els sis anys següents a la sortida de la presó.
Per l'assassinat del popular Gregorio Ordóñez, Txapote és condemnat a 30 anys de presó "com autor d'un delicte d'assassinat terrorista amb traïdoria, en concurs ideal amb un altre atemptat amb premeditació. A més, se'l prohibeix apropar-se durant cinc anys a la família de la víctima o a Sant Sebastià, i se'l condemna a pagar 500.000 € d'indemnització als hereus", malgrat el Tribunal sentencia que "no es pot afirmar amb certesa" si Txapote fou l'autor material del tret mortal.
Aquesta sentència fou motiu de polèmica donat que la única prova condemnatòria contra Txapote fou la declaració d'un altre imputat, situació que en d'altres sentències havia provocat l'absolució dels processats.
[edita] La societat davant els actes de Txapote
Les conseqüències pràctiques dels assassinats perpetrats per Txapote foren el sorgiment d'un moviment social contrari a la violència i la consegüent creació de diverses associacions contràries al terrorisme i al nacionalisme basc, com ara Basta Ya o el Foro Ermua [3] o l'auge dels populars en el País Basc en les eleccions del 2001, la victòria del PP en les eleccions generals de l'any 2000 i l'inici d'una etapa de pactes antinacionalistes entre el PP i el PSOE que debilitaren el govern basc presidit pel PNB.
