Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies
De Viquipèdia
L'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies o Església Mormona, és l'organització més gran del moviment del mormonisme, una denominació restauracionista del cristianisme. La seu de l'església es troba a Salt Lake City, Utah, als Estats Units. Va ser fundada per Joseph Smith el 6 d'abril, 1830 a Fayette, Nova York. Després de la persecució que van experimentar, la seva expulsió de l'estat de Missouri, i l'assassinat de Joseph Smith a Illinois, Brigham Young va dirigir a un grup de pioners mormons a la regió de Utah, on es van establir permanentment. Avui l'església té entre 8 i 10 milions de membres arreu del món.
Els membres de l'Església de Jesucrist dels Sants dels Últims Dies es consideren cristians, però diuen no pertànyer a cap tradició ortodoxa, catòlica o protestant. Ells creuen que l'església mormona és la restauració de l'església original establerta per Jesucrist. Algunes esglésies cristianes no consideren el mormonisme una denominació cristiana, ja que hi ha moltes diferències substancials en les creences sobre la naturalesa de Déu i de Jesucrist.
[edita] Les escriptures mormones
La doctrina mormona estableix la revelació continua, és a dir, el canon de les Escriptures Sagrades està obert, i no només conté a la Bíblia, sinó al Llibre del Mormó, la Doctrina i els Pactes, la Perla de Gran Preu, i els Articles de la Fe. Aquestes escriptures conformen les Obres Estàndards de l'església mormona. No obstant això, qualsevol declaració de les autoritats generals, particularment de la presidència de l'església són escriptures sagrades no canonitzades. Els membres de l'església mormona han d'acceptar aquestes declaracions com a escriptura sagrada contemporània.
D'acord a la doctrina mormona, principalment obtinguda del Llibre del Mormó, Jesús va visitar als pobles de Nord-Amèrica per a predicar l'evangeli de la salvació. El llibre declara que hi van haver dues grans civilitzacions a Amèrica, una representada pels jaredites que hi van arribar després de la confusió de les llengües a la Torre de Babel, i l'altre va sortir de Jerusalem el 600 a.C., i es va separar en dues nacions, els nefites i els lamanites. Després de mil anys, les civilitzacions van ser destruïdes, a excepció dels lamanites, qui van ser els antecessors dels amerindis nord-americans. No hi ha, però, evidència històrica ni arqueològica sobre l'existència d'aquestes civilitzacions a Amèrica.
[edita] Teologia de la deïtat
Una diferència principal de la teologia mormona és la doctrina de la deïtat, en oposició a la doctrina tradicional de la trinitat. D'acord als mormons, Déu, Jesucrist i l'Esperit Sant són tres persones separades que conformen la deïtat. Els tres membres de la deïtat són eterns i igualment divins, però tenen papers diferents. Déu té un cos propi, i Jesucrist també té un cos propi distint al cos de Déu Pare. Els tres, però, constitueixen una deïtat, "un Déu" en els altres sentits possibles, principalment units en propòsit.
El mormonisme dona els mateixos atributs als membres de la deïtat que la resta de les denominacions cristianes donen a la trinitat: omnipotència, omnisciència, benevolència, eternitat, immutabilitat, immortalitat, immanència en l'univers, però no tenen transcendència sobre l'univers: Déu és l'organitzador de la matèria, però tota la matèria sempre ha existit i sempre existirà. La immutabilitat de Déu només afecta les seves criatures i el seu estatus futur, però no el seu estatus passat, ja que, d'acord als escrits de Joseph Smith (encara que no es considera part de l'escriptura canonitzada), Déu Pare és un home que ha estat exaltat al estatus de Déu. Els mormons també creuen, encara que aquesta doctrina no és canònica, que Déu està eternament casat amb una Mare Celestial, la qual és igual que el Pare en estatus. La seva identitat, però, ha estat protegida en anonimat, pel Pare Celestial, i per això, ningú no coneix el seu nom.
Atès que hi ha grans diferències en la doctrina mormona i la resta de les denominacions cristianes, molts protestants i catòlics no consideren el mormonisme una església cristiana, i especialment consideren que la seva doctrina de la deïtat és politeista. Els mormons, per la seva banda, es consideren henoteistes o monolatrístics. Alguns mormons també creuen en l'existència d'altres déus o sers divins que no tenen importància en la salvació de l'home. Però en l'adoració, els mormons creuen en un Déu, d'acord a la descripció donada pel Llibre del Mormó. A diferència d'aquesta doctrina, les esglésies protestants, anglicanes, catòliques i ortodoxes creuen que Déu és un ser (ousia) i simultàniament tres persones (hypostases).
[edita] El matrimoni i la poligàmia
Finalment, una altra característica única de la doctrina mormona va ser la pràctica de la poligàmia, anomenada pels membres de l'església "matrimoni plural". Joseph Smith, Briham Young i altres líders van estar casats amb més d'una dona, però després de la declaració del "Manifest" pel president Wilford Woodruff el 1890, els membres havien d'obeir les lleis matrimonials del país. Després del Manifest els membres mormons de Mèxic i del Canadà van continuar practicant el matrimoni plural. El 1904 es va proclamar el "Segon Manifest" amb el qual van establir que cap membre de l'església mormona ha de tenir més d'una dona, donant fi a la doctrina de la poligàmia. Avui, els matrimonis poden ser segellats per tota la eternitat (és a dir, les persones continuen casades després de la mort); una vídua pot casar-se una altra vegada, però ha estat segellada amb un sol home.
