Web - Amazon

We provide Linux to the World

ON AMAZON:


We support WINRAR [What is this] - [Download .exe file(s) for Windows]

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
SITEMAP
Audiobooks by Valerio Di Stefano: Single Download - Complete Download [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Alphabetical Download  [TAR] [WIM] [ZIP] [RAR] - Download Instructions

Make a donation: IBAN: IT36M0708677020000000008016 - BIC/SWIFT:  ICRAITRRU60 - VALERIO DI STEFANO or
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Camp gravitatori - Viquipèdia

Camp gravitatori

De Viquipèdia

Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és la estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella
Una de les aplicacions del càlcul del camp gravitatori és la estimació de les trajectòries que mantenen els planetes quan orbiten al voltant d'una estrella

En física el camp gravitatori és un camp de força vectorial que descriu l'acceleració de la gravetat a una regió de l'espai. El coneixement d'aquest camp gravitatori a més permet calcular la força de la gravetat que afecta a qualsevol objecte situat a la regió estudiada. La primera definició la va fer Isaac Newton però Albert Einstein la tornà a definir en la Relativitat general.






[edita] Gravitació a la Física de Newton

És la primera aproximació i és la que es fa servir en la mecànica clàssica. De fet és un bon model per a descriure a grans trets els efectes de la gravetat. En aquest model el camp gravitatori pot definir-se com la força per unitat de massa que experimentarà una partícula puntual situada davant la presència d'una distribució de massa unitat .

El càlcul es pot fer mitjançant la Llei de la Gravitació Universal[1] de Newton ja que el camp gravitatori al voltant d'una partícula és un camp vectorial on a cada punt de l'espai se li associa un vector de força de mòdul igual a la força que experimentaria una partícula de massa elemental en aquell punt (1 kg) en presència de la partícula estudiada amb direcció cap a la partícula estudiada.

Interacció gravitatòria entre dues partícules aïllades segons Newton
Interacció gravitatòria entre dues partícules aïllades segons Newton

[1]

F = G \frac{m_1 m_2}{r^2}
F és la magnitud de força gravitatòria entre dos centres de massa
G és la Constant de Gravitació
m1 és la massa de la primera partícula
m2 és la massa de la segona partícula
r és la distància entre ambdues partícules


El camp al voltant de diverses partícules es calcula mitjançant la superposició dels camps generats per cada una d'aquestes partícules aïllades. Un objecte afectat per un camp de diverses partícules serà afectat per una força igual a la suma de tots els vectors força generats per cada un d'aquests camps individuals.

[edita] Gravitació a la Relativitat general

A la Teoria de la Relativitat general es determina solucionant les equacions de camp d'Einstein. Aquestes equacions, a diferència de les de Newton que només depenen de la matèria, també depenen de la distribució de l'energia en una regió de l'espai. Així,els camps en la relativitat general representen una curvatura del espai-temps. La relativitat general determina que al estar a una regió corbada de l'espai un objecte pateix una acceleració equivalent a accelerar amb el gradient del camp en aquell punt seguint la segona Llei de Newton.

Segons la Relativitat general la presència de matèria canvia la geometria del espai-temps. Quantificar aquesta deformació (corbada) és el que permet calcular el camp gravitatori d'una certa regió de l'espai.
Segons la Relativitat general la presència de matèria canvia la geometria del espai-temps. Quantificar aquesta deformació (corbada) és el que permet calcular el camp gravitatori d'una certa regió de l'espai.

En general els canvis numèrics entre ambdues teories són poc significatius, tot i així hi ha diversos experiments verificables que demostren que és més precisa la gravitació entesa de la forma que ho fa Einstein en la Relativitat general.

Static Wikipedia 2008 (March - no images)

aa - ab - als - am - an - ang - ar - arc - as - bar - bat_smg - bi - bug - bxr - cho - co - cr - csb - cv - cy - eo - es - et - eu - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - frp - fur - fy - ga - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - jbo - jv - ka - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - ms - mt - mus - my - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nn - -

Static Wikipedia 2007 (no images)

aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -
https://www.classicistranieri.it - https://www.ebooksgratis.com - https://www.gutenbergaustralia.com - https://www.englishwikipedia.com - https://www.wikipediazim.com - https://www.wikisourcezim.com - https://www.projectgutenberg.net - https://www.projectgutenberg.es - https://www.radioascolto.com - https://www.debitoformativo.it - https://www.wikipediaforschools.org - https://www.projectgutenbergzim.com