Acheulià
De Viquipèdia
L'acheulià és una cultura del paleolític inferior que deu el nom al jaciment de Saint-Acheul (França).
Els estris més característics son les destrals de mà (bifaços) els fenedors i altres polièdrics anomenats bola.
Els jaciments més antics són Garba XII i Gambore II a Melka Kunture
Taula de continguts |
[edita] Divisió cronològica i zonal
[edita] Acheulià antic
L'acheulià antic sembla derivar de l'abbevil·lià i es desenvolupa durant l'interglacial Mindel-Riss (300.000-200.000 aC.), de llarga durada i clima càlid.
Les destrals bifacials s'afinen i sorgeixen les destrals el·líptiques de tall bifacial, més o menys planes ("Limandes"). Comencen a desenvolupar-se els utensilis en ascles i apareixen algunes puntes tosques.
[edita] Acheulià mitjà
Es caracteritza per una gran varietat en les destrals bifacials planes, "limandes", lanceolades, amigdaloides, etc... Hi ha molt d'utillatge a ascles, i s'han localitzat també milers d'aquestes procedents de les talles. L'utillatge amb ascles són alguns models de rascadores, puntes, utensilis denticulats, perforadors etc.
A la zona central d'Espanya (concretament a Torralba, prop de Medinaceli) semblen existir petites destrals fetes amb ascles, amb influència africana. En aquesta zona central espanyola s'han trobat junt a les eines dels caçadors, restes d'esquelets de l'Elefant Antic.
L'acheulià mitjà es desenvolupa durant la major part de la Glaciació de Riss (200.000-110.000 aC.). Les restes de foc, que ara s'ha fet molt necessari, es multipliquen.
[edita] Acheulià superior
Comença avançada la Glaciació de Riss (potser cap al 140.000 aC.), continua durant l'interglacial Riss-Würm (110.000-90.000 aC.) i acaba finalment en el primer període würmià (iniciat després del 90.000 aC.).
Les destrals bifacials són de tipus molt evolucionat, lanceolades, amb punta finament retocada i arestes laterals rectilínies. Existeixen altres varietats (amigdaloides, cordiformes...).
[edita] Europa
Els jaciments més representatius són el de les terrasses del Somme al nord de França, Terra Amata i cova de Lazaret (Niça)i L'Aragó (Rosselló) a més de Torre in Pietra (Itàlia) i Pinedo (Toledo) i Cueva del Castillo (Cantabria) Atapuerca (Burgos)
Es divideix en industries amb bifaços i indústries sense bifaços.
En la indústria amb bifaç el període més antic es caracteritza per la presència de bifaços amb restes del còrtex de la pedra, vores sinouses i extrem distal arrodonit a més de grans ascles. El període mitjà els bifaços s'aprimen i apareixen la rascadora el ganivet de dors perforadors i burins amb ús de la tècnica levallois. El període final o Micoquià es caracteritza pel bifaç micoquià de base globular costats lleugerament concaus i extrem distal apuntat.
En la indústria sense bifaços hi ha ascles i còdols treballats i l'explicació de no haver-hi destrals de mà podria ser l'ambient no forestal o com a preludi de la posterior indústria sobre ascles.
[edita] Orient mitjà i proper
Es diferencia una facies costanera en el jaciment de Sitt Markho i una altra interior a Ubeidiya (ambdues a Israel) que presenten en l'acheulià antic chopping tools, eines sobre ascla, bifaços molt grans de tall sinuós i fenedors. Evolucionen a bifaços ovals o lanceolats i s'usa ja el procediment levallois i a la reducció de la mida dels estris.
[edita] Subcontinent indi
El període acheulià s'anomena aquí Soanià apareixen ben distribuits els bifaços i la tècnica levallois en nuclis i ascles.
[edita] Sudest d'Àsia
Hi ha poques restes d'indústria lítica en aquest període potser per l'ús del bambú per a fer eines que no ha arribat a fossilitzar-se.
[edita] Xina
A la cova de Xu-Ku-Tien s'hi van trobar el 1920 restes de l'Homo erectus o Sinanthropus pekinensis els útils trobats d'una antiguitat de 200.000 anys inclouen ascles d'aspecte clactonià, choppers i chopping tools, boles polièdriques i peces amb retoc bifacial.
[edita] Japó
Al nord de la illa de Honshu es van trobar ascles de jasp i calcedònia de formes atípiques i vores retocades i bifaços i ascles de tecnologia levallois.
