Moviment obrer
De Viquipèdia
El moviment obrer és el conjunt d'agrupacions, moviments i pràctiques de la classe obrera creats amb l'objectiu d'alliberar-se de l'explotació capitalista, assolir millores laborals i, fins i tot, transformar la societat mitjançant una revolució social.[1]
El moviment obrer es va anar configurant com la resposta de la classe treballadora als problemes provocats per la industrialització i el capitalisme. Mitjançant un llarg procés de lluita, en què es va adquirir la consciència col•lectiva de pertànyer a una classe amb interessos comuns, es van anar manifestant diverses formes de protesta i reivindicació, tant a nivell nacional com a nivell internacional.
Taula de continguts |
[edita] Socialisme Utòpic
Tendència d’ordenar la societat d’una manera col•lectiva en oposició de les idees liberals que defensen les llibertats individuals com a norma suprema d’organització social. El concepte socialisme utòpic va ésser posat per Marx per tal de definir les teories socialistes anteriors al marxisme com un intent bonic de canviar la societat però ineficaç, el de Marx en canvi era un socialisme científic.
Col•lectivització:tendència en ordenar la societat d’una forma col•lectiva en oposició de les idees liberals com a norma suprema de organització social. Petites colònies on els seus habitants o comparteixen tot.
Socialització: Gestió dels béns i mitjans de producció per part de l’Estat
Socialistes utòpics:
- Saint Simon: D’origen aristòcrata, el seu punt de partida es trobar el principi de ordenar la nova societat industrial. Creu que l’Estat a de deixar de estar governat per militars i advocats i ha de passar a ser-ho per a les classes productores entre elles els obrers i empresaris. Defensa la propietat privada, però també l’obligació de la seguretat social i la retribució del obrer d’acord amb el seu treball.
- Charles Fourier: Fill de comercial, el seu punt de partida per anàlisi sociològic es el caos que es troba emergida aquesta societat, el culpable del caos es la infelicitat humana i la destrucció de les lleis de la naturalesa causada per les institucions com: la família, la pàtria i la religió. Fourier busca la solució de l’harmonia i la pau entre les maneres diferents de ser les persones. Cal organitzar la societat en falansteris, que consisteix en la creació d’una
comunitat de vida i de producció en la que la propietat sigui col•lectiva i les tasques rotatòries. Les 1600/1800 persones seleccionades d’acord amb la compatibilitat dels seus caràcters.
- Proudhon: Fill de família pobra pagesa es pot considerar el teòric precursor del anarquisme i en alguns casos del premarxisme. Considera que la propietat es un robatori, que l’home es només lliure quan actua mogut pel seu principi de raó, mai accepta un partit organitzat on les ordre vinguin de dalt. Defensa l’organització federal.
- Robert Owen: és l’anima d’un projecte innovador; és la colònia tèxtil New Lanak, on tots els seus treballadors tindran part dels beneficis generats per la fàbrica, a demés aquesta colònia gaudia de molts serveis dirigits a satisfer les necessitats del obrer, gaudirà també d’escoles amb mètodes molt moderns a l’època.
[edita] Aportacions britàniques al moviment obrer
Ludisme
L’any 1779 Ned Ludd, un obrer del sector tèxtil va destruir les màquines d’on treballava acusant-les de la provocació del atur. El parlament Britànic reacciona amb duresa: va prohibir les associacions de obrer i va sancionar aquest nou moviment amb la pena de mort a consequènica Bretanya però aviat es difondrà arreu de Europa. A Catalunya els primers atemptats foren a la fàbrica de Bonaplata.
Trade Unions
Organització sorgida a Londres l’any 1720 que organitza els obrers tèxtils amb una caixa de resistència, enregistrament d’afiliats i reivindicacions laborals. Varen aconseguir múltiples millores, com augment de sous, disminució de la jornada. Aconsegueixen la primera llei laboral que consistia en reduir la jornada de treball dels nens a 12 hores. També sorgeixen els primers líders obrers que aconsegueixen l’abolició de les combination laws. També obligaven el descans els dissabtes i al 1832 s’aprova la llei dels burgs podrits; des d’ara podran votar 800.000 britànics més, disminuïa les zones rurals i augmentaven les cuitats cosa que significa el triomf de la mentalitat burgesa. Per aquestes dates es va aconseguir novament disminuir les jornades dels infants aquest cop a 9 hores.
Cartisme
Moviment sorgit a Gran Bretanya pels volts de 1838 que reivindicava les millores laborals, drets polítics dels obrers, millores socials.... Ben aviat però aquest moviment es dividí en dues parts: Pacífics i violents. Va ésser per aquesta raó que al 1848 va fracassar.
[edita] Socialisme revolucionari (Marxisme)
Marx era fill d'un jueu alemany que s’exilià a París, on coneix a Engels, Bakunin i Proudhon. Marx funda un diari que aviat serà prohibit i marxa a Bèlgica amb Engels i poc abans d’esclatar la revolució de 1848 publica el manifest comunista, després fou expulsat de bèlgica i marxà cap a Alemanya per intentar atreure a la burgesia amb les seves idees. A 1865 s’instal•la a Londres a un dels barris més marginals i a 1865 escriu “el capital” on explica la seva teoria sobre el procés de transformació del sistema capitalista al socialista:
- Materialisme històric: Segons Marx la història evoluciona seguint un esquema dialèctic. El moviment inicial s’anomena tesi: situació que en el decurs del temps marxa cap a la situació oposada anomenada antítesi fins anar a parar a una situació final anomenada síntesi, la qual actua com a nova tesi per a la fase històrica següent. El motiu de canvi entre una fase i altra són les tensions entre posseïdors i desposseïts. En un moment determinat apareixen obstacles per a un normal desenvolupament de les forces de producció i fa que s’obri una nova època d’evolució social, així doncs per a moure el motor de la història és l’odi i la lluita entre classes. Per Marx la revolució industrial serà un fet de tesis en el qual les forces de producció tindrien la situació oposada en la burgesia i els obrers. L’antítesi s’esdevindria en el moment que en que mitjançant la lluita de classes es faci possible la situació contraria es a dir la dictadura del proletariat. Marx analitza la societat des de la història i veu diferents moments on es veu la teoria tesi-antítesi; Antiga Roma (esclaus-lliures), Edat mitjana (senyors feudals-vasalls) i la Edat Moderna que toca el seu fi entre burgesia-proletariat serà el final de la edat moderna i segons ell l’últim episodi de la societat de classes.
- Dictadura del proletariat: Transició entre la societat capitalista i la comunista que busca una societat sense classes socials, l’abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció per tal de eradicar la plusvàlua.
- Plusvàlua: En l’anàlisi de la societat capitalista Marx va descobrir l’origen de les desigualtats socials: l’enriquiment dels empresaris motivat per l’apropiació individual en una part del benefici produït i no retribuït pel obrer.
- Socialisme científic: Socialisme proposat per Karl Marx en haver descobert que les lleis que regeixen la història humana tindran les claus que presentin el futur.
[edita] Anarquisme
Teoria revolucionaria socialista que rebutja qualsevol manera d’autoritat tant de l’Estat com de l’església. Volen la supressió de l’activitat privada mitjançant la col•lectivització. Pensa que la societat es pot dirigir per si sola. Els anarquistes creuen en la lluita espontània de les masses obreres per tal de destruir l’Estat. Es Considera que l’educació és una de les eines que cal tenir en compte per aconseguir el canvi social. Bakunin fou el principal teòric i activista del moviment anarquista.
[edita] La Primera Internacional - AIT
A Londres a 1864 els delegats de les delegacions obreres de diferents països van organitzar la primera internacional o AIT (Associació Internacional de Treballadors) Marx fou l’encarregat d’escriure el manifest inaugural i els estatuts que i va incloure aspectes fonamentals del seu pensament. 1- la emancipació havia de ser obra dels treballadors. 2- la classe obrera no es podia mantenir al marge de la participació de la vida política. Però Bakunin es va ingressar al 1868 i es van produir les primeres diferències ja que Bakunin rebutjava la organització de partits polítics obrers. Alguns guanys de la Primera AIT foren la creació de símbols com ara la celebració del primer de Maig i el himne de la internacional.
[edita] Referències
- ↑ Palomero Caro, Rafael i Pérez Rodríguez, Josep Maria: Histocard 2. Història contemporània de Catalunya i d'Espanya. Castellnou Edicions. Barcelona, abril del 2006. Col·lecció Minimanual, núm. 14. ISBN 84-9804-211-9. Plana 25.
[edita] Bibliografia
- Robert N. Stern, Daniel B. Cornfield: The U.S. labor movement:References and Resources, G.K. Hall & Co, 1996.
- John Hinshaw i Paul LeBlanc (ed.): U.S. labor in the twentieth century : studies in working-class struggles and insurgency, Amherst, Nova York: Humanity Books, 2000.
- Philip Yale Nicholson: Labor's story in the United States, Filadelfia, Pa. : Temple Univ. Press 2004 (Series ‘Labor in Crisis’), ISBN 1-59213-239-1.
- Beverly Silver: Forces of Labor. Worker's Movements and Globalization since 1870, Cambridge University Press, 2003, ISBN 0-521-52077-0.
- St. James Press Encyclopedia of Labor History Worldwide, St. James Press, 2003, ISBN 1-55862-542-9.
- Lenny Flank (ed): IWW: A Documentary History, Red and Black Publishers, St Petersburg, Florida, 2007. ISBN 978-0-9791813-5-1.
