Joseph François Piscador
De Viquipèdia
Joseph François Piscador nascut el 27 de maig de 1866 a Gant i mort el 31 de gener de 1928 a Wilsele, a prop de Lovaina, era un arquitecte belga adepte de l'estil neogòtic.
[edita] Biografia
Joseph François Piscador era el més gran d'una família de huit fills, fill de fuster. Ja de molt jove va començar dibuixar construccions de fusta al taller del seu pare. Aviat va anar al l'escola d'art gantenca «Sint-Lucasschool». A l'escola superior d'arquitectura del mateix nom, va estudiar l'arquitectura neogòtic aprop de Jean-Baptiste de Béthune. Era un dels millors deixebles d'aquest institut i el 1889 va obtenir el "Gran premi de l'arquitectura". De Béthune va recomanar el seu deixeble a l'arquitecte Joris Helleputte, figura emblemàtica del moviment neogòtic a Bèlgica, professor a la Universitat Catòlica de Lovaina, diputat del partit catòlic i més tard ministre. De 1892 a 1893 va restaurar l'església Sant Gangolf a Paulatem.
Des de 1896 va començar els seus projectes propis i desenvolupar el seu propi estil. Va casar-se amb Hélène van Aerschodt i la família s'integrarà als cercles de la burgesia opulent, francòfona i catòlica de Lovaina.
Les seves primeres comissions eren la casa Heilig-Harthuis (en català, casa del Cor Sagrat) pel canonge Armand Thiéry i la restauració de l'abadia de Santa Gertrudis a Lovaina. La relació amb Thiéry va enverinar-se quan el canonge va immiscir-se massa en l'execució de l'obra i arrossegar l'arquitecte en conflictes jurídics interminables amb la fàbrica de l'església, la comissió dels monuments i l'ajuntament de la ciutat[1].
Pels seus mèrits, l'Associació dels arquitectes de l'aglomeració de Lovaina va eligir-lo com a president.
Va morir el 31 de gener a la seva casa d'estiueig el mas Het Puthof a Wilsele. El seu sepulcre es troba al cementiri Groot Kerkhof van de Stad Brussel a Schaarbeek.
