Josep Vicent Marquès i González

De Viquipèdia

Josep Vicent Marquès i González (València, 1943 - València, 2008) va ser un escriptor i sociòleg valencià. Es llicencià en dret i fou membre del Moviment Social-Cristià de Catalunya i del Partit Socialista Valencià (PSV), que posteriorment abandonà per fundar el grup Germania Socialista, de tendència comunista antiautoritària. Va ser candidat al senat en 1979 sota el lema "ni fam, ni fum ni fem", i també va ser un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del País Valencià.

Guanyador, el 1973 del premi Joan Fuster d'assaig per la seva obra País perplex (1974) i en 1980 del premi Fontanarosa amb No és natural (1980). Va publicar també Amors impossibles (1982) i El retorn del nàufrag professional (1998). El seu treball com a articulista va obtenir el premi d'assaig d'El Viejo Topo, i el conjunt de la seua obre el premi Premi de l'Associació de Dones Periodistes de Catalunya.

Com a sociòleg, va estudiar sobre el comportament sexual i sobre aspectes de la marginació de la dona. Com columnista, també va col·laborar a publicacions com El País, El Temps Gorg, Cuadernos para el Diálogo, Avui, Levante..., i d'organitzacions cíviques, com Ca Revolta, entre moltes altres. Des de la dècada dels vuitanta era professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València.

Marquès morí el 4 de juny de 2008 a València a l'edat de 65 anys.^[1]^[2]