Guerra dels Deu Anys
De Viquipèdia
La Guerra dels Deu Anys o Guerra del 68, o la Guerra Gran (1868 - 1878), fou la primera guerra d'independència cubana contra les forces reialistes espanyoles. La guerra va començar amb el Crit de Yara, en la nit del 9 a l 10 d'octubre de 1868, a la finca La Demajagua, que pertanyia a Carlos Manuel de Céspedes. Va acabar deu anys més tard, sense que s'hagués assolit la independència de Cuba.
Taula de continguts |
[edita] Causes
Causes econòmiques:
- Cuba era afectada per les crisis econòmica dels anys 1857 i 1866
- Les regions occidentals i oriental tenien diferent situació econòmica. La regió occidental era més desenvolupada, tenia més esclaus, major producció i més facilitats de comerç que la zona oriental. Això haciía que molts hisendats orientals s'arruïnessin.
- Espanya imposava alts impostos i tributs al seu antull.
- Espanya sostenia un rígid control comercial que afectava enormement l'economia nacional.
- Espanya utilitzava els recursos de la illa per a assumptes completament aliens a l'interès dels criolls com finançar guerres en el continent (més de la tercera part del pressupost nacional), desenvolupar la colònia de Fernando Poo i altres. Aquestes despeses es feien en un moment que es necessitava un fort projecte inversionista per a modernitzar la indústria sucrera, la qual cosa empitjorava la situació de l'Illa.
- La comprensió de la necessitat d'introduir el treball assalariat com única via per a fer avançar la indústria sucrera, i això mai s'assoliria sota el domini espanyol. Causes polítiques:
- Espanya no permetia als cubans ocupar càrrecs públics.
- Espanya negava als cubans el dret de reunió com no fora sota la supervisió d'un cap militar.
- No existia la llibertat de premsa.
- Era il·legal crear partits polítics.
- Fracàs de la junta d'informació de 1887 i amb això la agudización de les contradiccions colònia-metròpoli unit a la maduració d'un pensament independentista amb figures com Félix Varela, José Antonio Saco i altres.
Causes socials:
- Existia l'esclavitud, que a més de ser cruel era un fre per al desenvolupament econòmic de la illa, doncs el desenvolupament de la tecnologia cap a imprescindible l'ús d'obrers qualificats.
- Marcada divisió de classes.
- L'existència de prejudicis racials.
[edita] La guerra
Aquesta guerra va tenir un caràcter anticolonialista, antiesclavista i d'alliberament nacional. A més des del punt de vista cultural va ajudar que el sentiment de nacionalisme s'afermés. Es va lluitar pel progrés de l'economia i societat, perquè va tenir caràcter contracultural (va procedir d'una subcultura que es va convertir en un moviment contracultural que tractava d'enderrocar una cultura hegemónica que representava una trava per al desenvolupament de Cuba i del món). La guerra comença quan Céspedes dóna la llibertat als seus esclaus i llegí la Declaració d'Independència (o manifest del 10 d'octubre), el 10 d'octubre de 1868. En aquest document Céspedes explica les causes de la guerra i els seus objectius.
[edita] Cronologia
10–10–1868 Aixecament de la Demajagua i el Manifest del 10 d'Octubre.
11–10–1868 Atac a Yara
20–10-1868 Atac i Presa de Bayamo, Lletra de l'Himne Nacional en Bayamo
4–11-1868 Primera càrrega al matxet a Pinos de Baire
4–11-1868 Aixecament de les Clavellinas
26–11-1868 Reunió de Las Minas
Gener 1869 Accions dels voluntaris a L'Havana
11–01-1869 Incendi de Bayamo
07–02-1869 Aixecament de LV. En el Cafetal González
10–04-1869 Assemblea de Guaímaro
1869 Martí publica els periòdics "Diable Cojuelo" i "Patria Libre", on inclou el poema "Abdala"
15–01-1871 Deportació de Martí cap a Espanya
Juliol 1871 Inici de la invasió a Guantánamo
04–08-1871 Combat del Cafetal La Indiana
08–10-1871 Rescat de Sanguily 1871
Es publica l'obra El Presidi Polític a Cuba
27–11-1871 Afusellament dels Estudiants de Medicina
1873 Es publica “La República Espanyola davant la Revolució Cubana”
11–05-1873 Mort de Agramonte a Jimaguayú
27–10-1873 Destitució de Céspedes a Bijagual
09–11-1873 Combat de La Sacra
02–12-1873 Combat de Palo Seco
10/11–02-74 Combat del Naranjo
27–02-1874 Mort de Céspedes en San Lorenzo
15/19–03-74 Batalla de les Guásimas
06–05-1875 Encreuament de la Trocha i inici de la invasió a LV
17–04-1875 Sedición de Llacunes de Varona
04 – 08 - 1876 Mort de Henry Reeve a Yaguaramas
10-1876 Fracàs de la invasió de LV Gómez es retira del territori
11–05-1877 Sedició de Santa Rita
05–07-1877 Carta de Maceo a Vicente García
04–02-1878 Combat de Juan Mulato
07/09–02-78 Combat de San Ulpiano
10–02-1878 Signatura del Pacte del Zanjón
15–03-1878 Protesta de Baraguá
[edita] Personatges importants
Algunes de les figures més importants de la guerra foren:
- Carlos Manuel de Céspedes, qui no sols inicipa el conflicte, sinó que va ser un dels més radicals en tot el procés. Ell va ser el primer president de la República en Armes i fou també el primer funcionari cubà destituït d'un càrrec polític. En una ocasió les forces espanyoles van detenir un dels seus fills i ho van amenaçar amb matar-lo si no acabava la guerra. Carlos Manuel va respondre amb una negativa que li va costar la vida del seu fill. Aquest fet li va guanyar el títol de "Pare de la Pàtria".
- El General Máximo Gómez, militar de carrera dominicà, qui havia lluitat contra els seus paisans anti-anexionistes quan era un jove militar de l'Exèrcit Espanyol i que, després de la derrota en la República Dominicana, es va traslladar a Cuba, on anys més tard seria un dels líders militars independentistes.
- El General Antonio Maceo, un mulat llibert que va guanyar els seus graus per la seva intel·ligència estratègica i el seu valor.
- El Major Ignacio Agramonte, un aristòcrata de la zona de Camagüey, qui va renunciar a totes les seves riqueses i es va unir als insurgentes i fer famós per diverses accions militars que van demostrar la seva capacitat com a capdavanter i els seus dots com a estratega.
- El General Calixto García.
- El General José Maceo, un dels germans petits d'Antonio Maceo.
[edita] Història Posterior
Després d'aquesta fallida però molt important guerra, va haver altres conflictes menors com la "Guerra Chiquita", que tampoc van tenir èxit. Finalment, el 24 de febrer de 1895, amb el Crit de Baire, va començar la Guerra del 95, que va concloure amb l'entrada dels Estats Units d'Amèrica en la guerra en 1898 i la rendició incondicional de les tropes espanyoles davant les forces nord-americanes. A aquesta última part de la guerra se li coneix com la Guerra Hispano-estatunidenca o simplement com la Guerra de Cuba