David IV de Geòrgia

De Viquipèdia

David IV, conegut com el Constructor (Agmashenebeli), fou rei de Geòrgia del 1089 al 1125. Era fill únic del rei Giorgi II. Va néixer el 1073. Va ser el primer rei que es va independitzar del tot i va abandonar els títols bizantins.

El 1088 un seguit de terratrèmols va destruir moltes ciutats de Geòrgia. El hivern següent va ser extraordinàriament fred i a la primavera van venir inundacions amb el desglaç. Totes aquestes circumstancies superaven les capacitats de Giorgi II que va ser enderrocat per un cop d'estat que el va obligar a abdicar en el seu fill David el 1089, quant aquest tenia nomes 16 anys.

L’obra del seu canceller Jordi fou notable i aconsella sàviament al rei. La primera decisió fou reorganitzar l'exèrcit. Una vegada va tenir un exercit fort va expulsar als colons turcs instal·lats al país que van haver de sortir o refugiar-se a fortaleses. Des el 1092 l'estat seljúcida havia entrat en guerra civil i no va poder oposar-se i mes tard van haver d'enfrontar-se amb els creuats que el 1099 conqueriren Jerusalem.

Després va voler controlar als erishtavis massa independents, començant pel seu cap Liparit Bagvachi de Kldékari, net de Liparit Liparitisdzé, que va ser capturat i expulsat del país incorporant el Kldékari a les possessions de la corona. Un altre eristhavi,, Dzagan Abulétidze va ser també castigat i expropiat. Els altres eristhavis van obeir al rei immediatament. Llavors el rei va nomenar nous càrrecs públics amb aznauris fidels.

El 1104 un grup d'aznauris oposats a la política pro seljúcida del rei de Kakhètia Agarstan, que s’havia convertit al islam, dirigits per Kavthat, Arichian i Baram, el van fer presoner i el van entregar a David. Aquest va declarar la Kakhétia unida a Geòrgia com a domini real (deixant nomes els territoris dels aznauris que li eren fidels) i va nomenar governador a Arichian. El 1105 el soldà del seljúcides, del que Agarstan era vassall, va enviar un exercit sota el comandament d'un altra vassall, l'emir de Gandja. Els invasors foren derrotats a Ertsukhi i el domini sobre Kakhètia va quedar consolidat. David poc després va casar a la seva filla gran, Thamara, amb l'hereu de Shirvan Manucher, fill del shah Apriduni.

Aquest mateix any el rei va convocar el concili conegut com Concili de Rouis-Urbnissi, que va fer neteja dins l'església d'elements deshonestos i poc patriotes. El rei llavors va nomenar un simple monjo, Giorgi Monazoni, com bisbe de Tchondidi i el va fer cap del Savaziro (el consell de ministres). Aquesta funció portarà el nom de Mtsignmobarthukhutsessi-Tchkondidéli i tindrà un gran poder a la cort.

El 1110 el rei conquerí la fortalesa turca de Samchvilde a la regió del Somkheti, una de les que restaven dins a Geòrgia, i els turcs van evacuar una part del Baix Kartli. El 1115 va conquerir Rustavi i van començar a assetjar Tblisi. El 1116 es va fer amo de Tao i Klardjètia (Taoklardjétia)

El 1117 va conquerir la ciutat de Guichi, a l'est de l'Herèthia i el 1118 va conquerir la principal fortalesa del turcs, la de Loré, que controlava la Geòrgia del Sud. El príncep Demetri, fill de David, va fer també una campanya a Shirvan, on el shah, pressionat per la noblesa local, es mostrava favorable als turcs.

Per eliminar als turcs de tota Trancaucasia es va decidir buscar els serveis de les tribus Kipchak del Caucas nord. David estava casat amb la filla del khan dels Kipchak. Una horda d'aquestos nòmades, expulsada per el príncep rus Wladimir Monomac es va establir a Geòrgia. El 1118 David va sotmetre als ossets del Caucas que estaven en guerra amb els Kipchak assegurant-se el lliure pas d'aquestos cap a Geòrgia on van arribar quaranta mil famílies, cada una de les quals havia d'aportar un cavaller al exercit. Una guàrdia personal del rei (monapsa) amb aquestos nòmades, va ésser creada al mateix temps amb cinc mil guerrers. La filla segona de David, Kataï (Caterina), es va casar amb Isaac, fill d'Alexis Comnè, el germà gran del qual Joan va ser després emperador de Bizanci.

El 1120 David va envair Shirvan i va prendre Kabala. El sobirà de Daruban, aliat de David, va atacar al Shah Apridun (Apriduni), que seguia favorable als turcs, el qual va morir en combat. El nou shah, elegit per David, es sotmeté a Geòrgia com a vassall.

El 1121 el soldà seljúcida Muhammad envia un poderós exercit de 300000 homes sota el comandament del governador de Bagdad Nadjm ed-Din al-Ghazi. Aquestes forces entraren a Geòrgia i acamparen a Tsalka, a Manglissi-Trialèthia. El georgians eren poc mes de 50000 entre ells 200 cavallers creuats europeus. La batalla es dona a Didgori el 12 d'agost de 1121 i David IV va obtenir un gran triomf.

Seguidament l'emir de Tblisi, sense cap ajuda, va quedar assetjat a la capital, la qual va ser presa el febrer del 1122, acabant així l'emirat de Tblisi, que havia durant 400 anys. Uns mesos després va caure Dmanissi. La capital va ser traslladada de Kutaïsi a Tblisi

El 1122 els seljúcides van passar a Tabriz i de allí, el 1123 cap el Shirvan, que estava a l'orbita de Geòrgia i van ocupar la capital Shamaka. David va marxar contra Shamaka i va assetjar al soldà seljúcida allí mateix. L’atabek de Rani, que venia a ajudar al seu sobirà, ve ser rebutjat per David però el soldà va aconseguir escapar per les clavegueres. Un mes després David va prendre el Gulistan, i va annexar tot el Shirvan a Geòrgia com a terres reials.

El 1123 va ocupar Ispir i després Ani, ciutat d'Armènia que estava sota domini seljúcida i on la població s’havia revoltat i havia cridat a David. Amb el seu exercit de seixanta mil homes, David aprofita per sotmetre tota la regió i les fortaleses de l'Armènia-Gag, Teronakal, Kavazan, Norbed, Mansagon i Talindjakar.

Al final del seu regne portava els títols de rei dels abkhazos, kartvels, rans, kakhs, armenis, Shirvan Shah y Shahin Shah. Ja no s'intitulava ni curopalata ni patrici, i feia servir el títol d'autòcrata. La bandera de Vakhtang I Gorgasal esdevingué el símbol nacional.

Es va casar amb la princesa armènia Rusudan, i en segones núpcies amb Gurandukt, filla d'Atraka, khan dels kipchak.

Va morir als 52 anys, sobtadament, a Tblisi el 24 de gener del 1125.

Precedit per: Giorgi II

Rei de Geòrgia 1089–1125

Succeït per: Demetri I