Àragorn

De Viquipèdia

Àragorn és un personatge fictici de l'univers de J.R.R. Tolkien, la Terra Mitjana. És un dels protagonistes principals d'El Senyor dels Anells. Com a Àragorn II, era el capità dels dúnedain del nord, hereu del llinatge d'Eléndil, i després de la derrota del Senyor Fosc va ser coronat amb el nom d'Eléssar Telecontar com a primer rei del Regne Reunificat.

[edita] Biografia

[edita] Abans de la descoberta de l'Anell

Àragorn va néixer l'any 2931 de la Tercera Edat, fill d'Àrathorn II i la seva esposa Gilraen. Era del llinatge d'Eléndil a través de la línea de Valàndil, que després de la desfeta del Regne d'Àrnor al Nord ostentaven el títol de caps dels dúnedain (homes de l'oest). De fet, els que els havien conegut a tots dos afirmaven que físicament Àragorn s'assemblava molt a Eléndil.

Quan Àragorn només tenia dos anys, el seu pare va morir tot caçant orcs quan una fletxa li va travessar l'ull. Àragorn va ser portat a Rivendell per ser educat, i a petició de la seva mare, la seva identitat es va mantenir en secret per a protegir-lo. Va ser rebatejat com a Estel ("Esperança" en sindarin)

No se li va revelar la seva identitat fins la majoria d'edat, als 20 anys. Aleshores, N'Élrond va comunicar a "Estel" el seu veritable nom, i li va entregar les relíquies familiars: els fragments de Nàrsil, i l'anell de Bàrahir. A partir d'aleshores, va assumir el seu rol com a setzè Cap dels Dúnedain i Capità dels Muntaners del Nord.

Àragorn va conèixer Gàndalf el Gris, i es van fer bons amics. A petició d'ell, va començar a patrullar les fronteres de la Comarca. Els homes i hòbbits que allí vivien el batejaren amb el malnom de Gambús.

També va emprendre llargs viatges, servint (sense revelar la seva identitat) en els exèrcits del rei Théngel de Ròhan i el senescal Echtelion II de Góndor.

Quan Arwen, filla d'Élrond, havia tornat a Rivendell després de viure uns anys amb Galàdriel i Cèleborn (els seus avis) a Lórien, Àragorn se n'enamorarà. Anys més tard, al tornar dels seus viatges, van prometre's a Lórien. Però Élrond s'oposà al matrimoni (que implicava que Arwen passaria a ser mortal i moriria com els homes), mentre Àragorn no fos rei de facto dels antics regnes d'Àrnor i Góndor.

L'any 3009, Gàndalf va demanar a Àragorn d'anar a buscar a Gòl·lum. Va aconseguir capturar la criatura als Aiguamolls Morts, a prop de Mórdor, i el va entregar a Gàndalf perquè l'interrogués.

[edita] El Senyor dels Anells

El 30 de Setembre de l'Any 3018 de la Tercera Edat, Àragorn esperava a la taverna del Cavallet Presumit, a Bree, l'arribada d'un grup de hòbbits de la Comarca. Allà es va presentar com a Gambús a en Frodo Saquet, i a partir d'aleshores va guiar-lo en el seu viatge.

A partir d'aquest punt, l'hereu d'Eléndil va implicar-se completament en la missió de l'Anell. Va participar en el Consell de N'Élrond, va ser un membre de la Germandat de l'Anell, i la va liderar després que Gàndalf caigués a Mòria. Quan la germandat es dissolgué, va participar en la Batalla de la Gorja de Helm i en la desfeta d'Ísengard.

Va reclamar per primer cop els drets que per llinatge li pertocaven davant de Sàuron, a través del palantir. Formava part d'una estratègia per distreure al Senyor Fosc de la incursió de Frodo a Mórdor per destruïr l'Anell. Va demostrar més enllà del dubte els seus drets a ocupar el tron quan va comandar l'exèrcit dels morts, que només podien rebre ordres del rei veritable.

La seva inesperada arribada a la Batalla dels Camps de Pélennor va fer canviar el sentit de la batalla obtenint una victòria decisiva davant les hosts de Mórdor. Després d'aquesta gesta i de les magnífiques habilitats com a curador que va demostrar després de la batalla, la gent de Góndor (que originalment mostrava certes reticències envers el llinatge del Nord) va aclamar a Àragorn.

Àragorn va liderar els homes de Góndor en l'última marxa desesperada cap a la Porta Negra de Mórdor, per distreure encara més l'atenció de Sàuron. L'estratègia va tenir èxit: l'anell fou destruït, Sàuron fou enderrocat i la fortalesa de Bàrad-dûr s'enfonsà.

[edita] Després de la caiguda de Sàuron

Un cop derrotat el Senyor Fosc, l'any 3019 de la Tercera Edat, Àragorn va ser coronat com a Rei Elèssar ("Pedra Èlfica" en sindarin). Va casar-se amb Arwen poc després i va governar el Regne Reunificat d'Àrnor i Góndor fins l'any 120 de la Quarta Edat (seria el 3141 de la tercera). El seu regnat va ser de gran harmonia i prosperitat, i les relacions entre homes, elfs i nans es van estrènyer. Va morir a l'edat de 210 anys, després de 120 anys de regnat. El seu fill Eldàrion va succeir-lo. Entristida per la mort del seu marit, Arwen moria l'any després.

[edita] Genealogia dels Mig-elfs

  Finwë = Indis
        |
    Fingolfin = Anairë    Gàldor      Thíngol = Mèlian
           |                |                 |
           |                |          (1)    |
        Turgon = Elenwë   Huor    Beren = Lúthien
               |    (2)     |           |
            Idril ======= Tuor        Dior = Nímloth
                     |                     |
                     |                -------------
                     |                |           |
                  Eàrendil ======== Èlwing  Elured i Elurín     Galàdriel = Cèleborn
                              |                                           |
                        ------------------          ------------------------
                        |                |          |
                      Élros            Élrond = Celebrían
                        |                     |
                Reis de Númenor               |
                        :                     |
                Senyors d'Andúnië             |
                        :                     |
           Alts Reis d'Àrnor i Góndor         |
                        :                     |
                  Reis d'Àrnor                |    
                        :                     |
                Reis d'Arthedain              |
                        :                ----------------------
             Capitans dels dúnedain      |                    |
                        :       (4)      |                    |
                     Àragorn ========= Arwen         Èl·ladan i Èlrohir
                                 |
                                 |
                             Eldàrion

[edita] Llinatge dels dúnedain d'Eléndil a Àragorn

La línea dinàstica entre Eléndil i Àragorn és una línea directa ininterrompuda durant més de tres mil anys. Àragorn és el quarantè descendent d'Eléndil, a través de deu reis d'Àrnor, quinze reis d'Àrthedain i quinze capitans dels dúnedain del nord:

• Reis d'Àrnor: Eléndil, Isíldur, Valàndil, Éldacar, Aràntar, Tàrcil, Taròndor, Valàndur, Eléndur, Eärèndur.
• Reis d'Arthedain: Àmlaith, Béleg, Màllor, Cèlepharn, Celebríndor, Màlvegil, Àrgeleb I, Àrveleg I, Àraphor, Àrgeleb II, Àrvegil, Àrveleg II, Àraval, Àraphant, Àrvedui.
• Capità dels dúnedain: Àranarth, Àrahael, Àranuir, Àravir, Àragorn I, Àraglas, Àrahad I, Àragost, Àravorn, Àrahad II, Àrassuil, Àrathorn I, Àrgonui, Àrador, Àrathorn II.

[edita] Adaptacions

En la versió cinematogràfica de Peter Jackson de El Senyor dels Anells, l'actor Viggo Mortensen interpreta a Àragorn en les tres pel·lícules de la trilogia.