Fidel Castro

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Fidel Alejandro Castro Ruz (nascut a Birán, lo 13 d'agost de 1926), es estat lo governaire de Cuba, dempuèi que se proclamèt Primièr ministre lo 16 de febrièr de 1959 aprèp aver tombat lo regim de Fulgencio Batista, e puèi president de la Republica de Cuba lo 3 de decembre de 1976. Lo 31 de julhet de 2006, va a l'espital e dempuèi son fraire, Raúl Castro, assumís la presidença.

[Modificar] Resisténcia contra Batista

Educat a Cuba, dins d'escòlas jesuïtas e, mai tard, al Collègi Belén de L'Havana, jesuïta tanben. En 1945 dintrèt a l'Universitat de L'Havana per i estudiar lo drech e i obtenguèt son diplòma en 1950.

Castro faguèt d'avocat dins un burèu d'avocats menut entre 1950 e 1952. En 1952 se presentèt coma candidat al parlament pel Partido Ortodoxo, mas lo còp d'estat del general Fulgencio Batista tombèt lo govèrn de Carlos Prio Socarras e anullèt las eleccions. Castro acusèt Batista davant los tribunals de violar la constitucion, mas sa peticion foguèt rebutada. En responsa, Castro organizèt lo 26 de julhet de 1953 una ataca armada amb de consequéncias nefastas contra las casèrnas Moncada, de Santiago de Cuba, e Carlos Manuel de Céspedes, de Bayamoen, totas doas dins la província d'Oriente. I moriguèron mai d'ochanta atacaires e Castro foguèt fach presonièr, jutjat e condamnat a quinze ans de preson.

(En l'al·legat final del judici, Castro va pronunciar un apassionat discurs, La historia me absolverá, en el qual va defensar les seves accions i va explicar els seus punts de vista polítics). Després de 22 mesos de presó, va ser alliberat en la amnistia general de maig de 1955 i es va exiliar a Mèxic i als Estats Units.

Va tornar a Cuba amb altres exiliats del Movimiento 26 de Julio el 2 de desembre de 1956. Als pocs dies de marxa són sorpresos en Alegria del Pío. Els pocs supervivents (entre ells, el Che Guevara, Raúl Castro i Camilo Cienfuegos) es van retirar a la Sierra Maestra, des d'on van lliurar una guerra d'escamots contra el govern de Batista. El moviment de Castro va guanyar suport popular i va arribar a contar amb més de 800 combatents. El 24 de maig de 1958, Batista va enviar disset batallons contra Castro en la Operación Verano. A pesar de superar-los en nombre, les forces de Castro van encadenar una sèrie de sorprenents victòries, ajudades per la desercions i rendicions massivas entre las tropas de Batista. Lo 1 de gener de 1959, Batista abandonava lo país e las fòrças de Castro prenián L'Havana.