Germà Colón
De Wikipedia, la enciclopedia libre
Germà Colón i Doménech (Castellón de la Plana,1928) es un lingüista valenciano, uno de los más importantes para la filología románica y la lexicología.
Tabla de contenidos |
[editar] Biografía
Fue profesor en la Universidad de Estrasburgo (del 1968 al 1972) y en la Universidad Autónoma de Barcelona (1973-1974).
Fue miembro de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona y de la Comisión Luliana tras la publicación de las obras completas de Ramon Llull.
Es también Doctor honoris causa de la Universidad de Valencia y de la Universidad de Alicante.
Es miembro del consejo asesor de la colección Els Nostres Clàssics y del equipo editor de la revista Estudis de Llengua i Literatura Catalanes. Es consejero de honor de la Asociación Internacional de Lengua y Literatura Catalanas (de la cual fue presidente del 1976 al 1982) y miembro numerario del Institut d'Estudis Catalans.
Ha donado su biblioteca personal (más de 20.000 obras) a la Universidad Jaume I de Castellón.
Actualmente es catedrático en la Universidad de Basilea.
[editar] Premios
- Premio Sanchis Guarner de la Fundación Jaume I (1987).
- Premio de Honor de las Letras Valencianas (1988).
- Premio Prat de la Riba del Institut d'Estudis Catalans (1979)
- Premio Serra d'Or (1981).
- Cruz de San Jorge (1985).
- Premio Nacional de Literatura de la Generalidad de Cataluña (1987).
[editar] Obras
- El léxico catalán en la Romania (1976).
- La llengua catalana en els seus textos (1978).
- El panorama de la lexicografia catalana (1986).
- Problemes de la llengua a València i als seus voltants (1987).
- El español y el catalán, juntos y en contraste (1989).
- Estudis de filologia catalana i romànica (1997).
- Para la historia del léxico español (2002).
- De Ramon Llull al Diccionari de Fabra. Acostament lingüístic als monuments de les lletres catalanes (2003).