Viquipèdia:Llibre d'estil
De Viquipèdia
Aquesta pàgina descriu una norma d'estil de la Viquipèdia. Disposa d'un ampli consens dels editors i, per tant, es considera com una recomanació a seguir pels usuaris. Abans d'editar-la assegureu-vos que disposeu del suficient consens utilitzant la pàgina de discussió, la taverna o obrint una presa de decisió. |
|
|||||
Polítiques | |||||
Normes d'estil | |||||
Edita |
Aquest llibre d'estil té simplement per objectiu que les coses es facin de manera semblant –és una guia d'estil. Les normes següents no són indiscutibles. De vegades un mètode és tan bo com un altre, però si tothom ho fa de la mateixa manera, la Viquipèdia serà més fàcil de llegir i de fer servir i, per descomptat, més fàcil d'escriure i editar. En aquest sentit la següent cita del Manual d'estil de Chicago pot ser aclaridora:
- Les normes i regulacions com aquesta, per la naturalesa del cas, no poden ser assignades amb la rigidesa d'una llei estricta. Estan pensades pel cas estàndard i han de ser aplicades amb un cert grau d'elasticitat.
Una escriptura clara, informativa i imparcial és sempre més important que la presentació o l'estructura. No s'espera que els escriptors segueixin totes o cap d'aquestes regles: la gràcia d'editar wikis és que no fa falta perfecció. Els viquipedistes que editin poden referir-se a aquest manual quan poleixin articles i les pàgines s'aniran fent d'acord amb aquesta guia.
Mireu si us plau Com s'edita una pàgina per informació sobre com fer servir les diferents instruccions d'hipertext –hi ha moltes més possibilitats a part de negreta o cursiva. Aquest article es concentra en quan fer-los servir encara que alguns exemples també mostren l'hipertext. També us pot ser útil el llibre d'estil de categorització en quant a normes d'estil per categoritzar els articles.
Taula de continguts |
[edita] Noms d'articles
En començar un article nou, escollir-ne el nom adequat és essencial per assegurar que s'hi podrà enllaçar més endavant. Quan convingui, cal fer redireccions per evitar que es facin duplicats. També és important comprovar, abans de començar l'article, que no existeix ja amb un nom semblant o equivalent.
- Useu el singular; Ordinador i no
Ordinadors - Per a persones primer el nom i després els cognoms; Jacint Verdaguer i Santaló i no
Verdaguer i Santaló, Jacint
Vegeu Anomenar pàgines per més detalls.
[edita] Estil general de l'article
L'estil i contingut dels articles han de ser enciclopèdics. Cal que tractin amb detall i objectivitat el concepte que correspon al títol de l'article. Els articles de la Viquipèdia no han de ser definicions de diccionari, ni manuals d'instruccions, panegírics, recomanacions de productes a utilitzar, crítiques d'art, etc. (vegeu Allò que la Viquipèdia no és i Viquipèdia:Punt de vista neutral).
Altres punts que cal tenir en compte:
- Utilitzeu un llenguatge "impersonal", mai en primera persona, o adreçant-se directament al lector.
- Comenceu sempre amb un primer paràgraf que descrigui breument el concepte principal de l'article, de manera que qualsevol lector es pugui fer una idea clara del contingut de l'article de seguida. No comenceu mai donant informació secundària o anècdotes.
- Si existeixen articles relacionats (per exemple, sèries de països, municipis, espècies biològiques, etc.) procureu que tinguin un estil i format consistents (sobretot per taules i imatges).
- Utilitzeu un llenguatge correcte i formal, i vigileu l'ortografia, la gramàtica i el vocabulari. Si feu traduccions d'altres llengües, vigileu sobretot a no introduir barbarismes, calcs sintàctics o traduccions forçades. Les traduccions automàtiques sense revisió manual no són acceptables.
- No feu articles que continguin només text sense format. Els enllaços i el format són essencials.
A continuació, s'expliquen amb detall aquests i altres aspectes de l'estil recomanat pels articles.
[edita] Enllaços
[edita] Enllaços lliures
Recomanem l'ús dels anomenats “enllaços lliures” cap a altres articles, per exemple, [[Ramon Llull]] . Feu servir els enllaços per totes les paraules i expressions que surten al vostre article pels quals podria ser interessant de llegir l'article enllaçat. No obstant, no exagereu. No enllaceu totes les aparicions d'una paraula; tan sols enllaçant la primera vegada que apareix la paraula serà normalment suficient. Per dates, com ara 25 de març, enllaceu cada vegada de manera que es farà servir la preferència que el lector tingui assignada al seu perfil.
Els enllaços que segueixen les convencions respecte als noms tenen moltes més possibilitats d'enllaçar amb articles que existeixin i, si encara no hi ha un article sobre el tema, els bons enllaços faran que la creació d'un nou article sigui molt més fàcil per futurs escriptors.
És possible d'enllaçar paraules que no són exactament les mateixes que l'article enllaçat, per exemple [[Viquipèdia:Benvinguts a la Viquipèdia|missatge de benvinguda]] . Tot i això assegureu-vos que està clar a què fa referència l'enllaç sense haver d'anar-hi.
Intenteu enllaçar amb cura. Si un article que voleu enllaçar encara no existeix, feu una cerca ràpida per esbrinar si realment és així; l'article pot tenir un nom una mica diferent del que espereu.
Mai feu servir “feu clic aquí” com a text per l'enllaç – no aporta cap tipus d'informació. El text de l'enllaç hauria de ser l'assumpte sobre el qual porta l'enllaç.
[edita] Enllaços externs
Viquipèdia no és una col·lecció d'enllaços i desaconsellem articles amb tan sols enllaços, però és adequat posar referències a informació complementària que hi hagi a Internet. Això és especialment cert quan heu fet servir una pàgina web com a important font d'informació.
Sobre les polítiques i normes, vegeu Viquipèdia:Enllaços externs.
La sintaxi per fer referència a URLs és simple. Poseu-ho entre claudàtors:
- [URL text opcional deixant un espai]
La URL ha de començar per http:// o altres protocols WWW com ara ftp:// o news://.
[edita] Títols dels enllaços
Podeu afegir un títol a un enllaç extern posant-hi un text darrera la URL deixant-hi un espai. Per exemple, si a la URL següent:
- [http://ca.wikipedia.org]
li volem afegir un títol, escriuríem:
- [http://ca.wikipedia.org l'enciclopèdia lliure]
i apareixeria així:
Algunes URLs són lletges i no gens informatives; aleshores, és millor que no aparegui la URL sinó un títol informatiu. Per exemple:
es llegeix molt més fàcilment que no pas
- http://cultura.gencat.net/llengcat/cds/index.htm
i si la URL es mostra, feu-ho de la manera més simple que proporcioni la pàgina desitjada, per exemple, no hi poseu index.html La versió imprimible d'una pàgina mostra la URL sencera incloent-hi aquelles a les que se li posa títol així que no es perd informació.
[edita] URL com a notes
Sense el text opcional, una referència externa es mostra com una nota: per exemple,
- [http://ca.wikipedia.org]
apareix així:
[edita] Posició a l'article
A la majoria de casos, és preferible agrupar els enllaços externs al final de l'article sota la capçalera:
- ==Enllaços externs ==
Tal com es fa amb altres capçaleres principals, els dos signes d'igual s’haurien de fer servir per assenyalar la capçalera d'enllaços externs (mireu ‘’Capçaleres’’ més avall).
També és possible incloure una referència URL al cos d'un article. Per exemple:
- Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la [http://ca.wikipedia.org Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure] .
es mostra així:
- Un bon exemple de comunitat online cooperativa és la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure.
[edita] Pàgines en altres idiomes
Normalment no és gaire útil enumerar URLs de pàgines web en idiomes que no siguin en català sota “Enllaços externs”. No obstant, si creieu que és necessari, poseu la URL però indiqueu en quin idioma està escrita la pàgina entre parèntesis. Per exemple:
- Le Monde, diari (en francès).
Actualment s'estan habilitant unes plantilles per a l'indicació de l'idioma de l'enllaç. L'exemple anterior, utilitzant la plantilla per al francès {{fr}} quedaria així:
- Le Monde (francès)
Al següent enllaç hi ha una llista completa de les plantilles d'indicació d'idioma:
[edita] Tipus de fitxer
Si l'enllaç no és un fitxer html sinó per exemple un fitxer pdf o jpg, una indicació al respecte seria útil per ajudar a l'usuari decidir si prefereix obrir-lo o descarregar-lo.
[edita] Mida del fitxer
Si l'enllaç va a un fitxer gros (en cas d'html: incloent-hi les imatges) una nota al respecte seria útil. Algú amb una connexió lenta pot decidir no fer-ho servir.
[edita] Capçaleres
Feu servir la indicació == per les capçaleres, no ‘’’ (negreta). Exemple:
- ==Això és la capçalera==
que produeix:
Això és la capçalera
Fixeu-vos que quan es fa servir ==Això és la capçalera== no cal cap línia sota la capçalera. Les línies en blanc extra haurien d'esborrar-se ja que l'estructura és una qüestió del full d'estil de la Viquipèdia, no la manera com s'escriu l'article.
Si indiqueu les capçaleres d'aquesta manera, llavors una taula de continguts es genera automàticament a partir de les capçaleres de l'article (a partir de tres capçaleres), les seccions poden ser automàticament numerades pels usuaris amb aquesta preferència seleccionada i a les paraules incloses en capçaleres degudament assenyalades se'ls dóna més importància a les cerques. Les capçaleres també ajuden als lectors separant el text i perfilant l'article.
- Poseu en majúscules la primera paraula i els noms propis a les capçaleres però deixa la resta en minúscules.
- Eviteu enllaços a les capçaleres. Depenent de les opcions, alguns usuaris poden no veure'ls clarament. És molt millor posar el corresponent enllaç a la primera frase sota la capçalera.
- No feu servir massa les subcapçaleres ja que pot fer que l'article es vegi confús. Paràgrafs curts i frases simples normalment no justifiquen la seva pròpia subcapçalera.
- En aquestes circumstàncies en què no hi ha prou text per justificar una subcapçalera, pot ser preferible fer servir text en negreta o separar per punts dins una secció en comptes de fer servir subcapçaleres.
[edita] Estil científic
[edita] Unitats de mesura
Per a unitats de mesura, feu servir unitats del SI (sistema internacional).
[edita] Separadors de milers i decimals
En els nombres cardinals (quan ens referim a euros, metres, etc...), cal separar els milers amb espais o punts i els decimals amb comes.
- Correcte;
- 2.000.500,80
- 2 000 500,80
- Incorrecte
2000500,80No estan separats els milers2'000'500,80Milers separats amb altres símbols2,000,500.80Notació anglosaxona2 000 500.80Notació anglosaxona
En escriure coordenades o vectors usarem l'apòstrof per a separar els decimals;
- Correcte;
- (1 234'5, 2 345'6, 3 456)
- (1.234'5, 2.245'6, 3.456)
- Incorrecte
(1234'5, 2345'6, 3456)No estan separats els milers(1234,5 , 2345,6 , 3456)No estan separats els milers i notació confusa(1'234.5, 2'345.6, 3'456)Notació anglosaxona(1,234.5, 2,345.6, 3,456)Notació anglosaxona(1 234.5, 2 345.6, 3 456)Notació anglosaxona
[edita] Seccions
[edita] Introducció
Tots els articles haurien de tenir el títol o l'assumpte en negreta a la primera línia i de vegades en cursiva si aquesta frase o paraula normalment està també en cursiva (per exemple, per paraules en idiomes estrangers). El títol o assumpte gairebé sempre pot posar-se a la primera frase, però alguns articles ténen simplement noms. Exemple:
- El Teorema de Pitàgores té el nom de i s'atribueix al filòsof grec del segle VI a.C. Pitàgores.
Si l'assumpte de l'article té més d'un nom, cada nova forma del nom hauria d'estar en negreta a la primera aparició.
- L'hidròxid de sodi (NaOH), també conegut com sosa càustica
És preferible aclarir el context a les primeres paraules. Per exemple,
- En física quàntica, el Principi d'Incertesa de Heisenberg...
[edita] Incorreccions habituals
- No poseu inicis que comencin descrivint la paraula en comptes del concepte. No són correctes inicis del tipus:
- El Teorema de Pitàgores és el nom amb què es coneix...
- S'anomena Teorema de Pitàgores el teorema que...
- Un inici correcte seria: El Teorema de Pitàgores estableix que en un triangle...
- No poseu les paraules en negreta en majúscules quan no tinguin lògica gramatical. És una incorrecció:
- Els Animals són un tipus d'éssers vius que...
- L'inici correcte seria: Els animals són un tipus d'éssers vius que...
- No poseu una capçalera al començament de tot de l'article. Els articles rarament comencen amb una capçalera per no dir pràcticament mai
- Especialment no poseu mai la capçalera ==Introducció== o qualsevol altra semblant. Les introduccions no es marquen mai. S'introdueixen directament.
[edita] Secció inicial
La secció inicial és la secció abans de la primera capçalera. És mostrada a sobre de la taula de continguts (per a pàgines amb més de tres capçaleres). La longitud adient depèn de la llargada de l'article, però en qualsevol cas no hauria de ser més llarga de tres paràgrafs.
[edita] Seccions "Vegeu també" i "Qüestions relacionades"
Quan els articles són curts i no ténen capçaleres, les referències informals a articles relacionats que no han estat enllaçats amb enllaços lliures al text es poden incorporar a “Vegeu també” amb dos parells d'apòstrofs, per exemple:
- ''Vegeu també'': [[Ecologia]], [[medi ambient]]
que produeix
- Vegeu també: Ecologia, medi ambient
Quan els articles són llargs i ténen capçaleres, si la secció “Vegeu també” es refereix a l'article sencer i no només a una secció, hauria de ser una capçalera de manera que apareix a la taula de continguts. La secció “Vegeu també” hauria d'aparèixer sempre abans de la secció “Enllaços externs”. No afegiu enllaços a “Vegeu també que ja siguin al text de l'article.
- ==Vegeu també ==
- *[[Ecologia]]
- *[[Medi ambient]]
Que apareixerà així
Vegeu també
De vegades, les referències poden anomenar-se d'una manera més formal:
Temes relacionats
De vegades, pot ser útil tenir referències creuades explícites al text, per exemple, quan una secció llarga de text ha estat moguda a una altra part o hi ha un article important en un subtema. En aquests casos, poseu l'avís en cursiva ja que no forma part del contingut bàsic de l'article. Exemple:
- La situació legal pel què fa a la circumcisió depèn segons el país (vegeu Estatus legal de la circumcisió).
[edita] Metallenguatge
Poseu les paraules en cursiva quan es parla d'elles en una frase en comptes de fer-les servir normalment. El mateix per lletres.
- La paraula pare ve del llatí pater
- La lletra E és la més comuna en anglès.
[edita] Imatges
Recomanacions per a les imatges:
- Inicieu l'article amb una imatge alineada a la dreta.
- Cal incloure sempre una breu descripció de la imatge, que a més pot contenir informació destacable d'aquesta.
- No fixeu la mida de les imatges, useu només l'atribut thumb. A les vostres preferències teniu l'opció de canviar la mida de les miniatures.
[[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|Breu descripció de la imatge]]
- Useu la plantilla {{commons}} per enllaçar a més imatges, sempre que sigui possible.
- Si un article conté moltes imatges, considereu usar una galeria d'imatges
<gallery>
- Quan s'usin diverses imatges en el mateix article, de la segona en endavant podran anar repartides a l'esquerra i a la dreta de l'article.
- Eviteu quan no sigui necessari, atrapar el text entre dues imatges o una imatge i una taula a la mateixa alçada de la pantalla.
- Procureu que no quedin grans espais buits dins el cos de l'article degut a la posició de les imatges.
- L'aspecte de l'article varia segons el navegador utilitzat, l'amplada i la resolució de la pantalla. Si treballeu amb una pantalla ampla, comproveu que reduint una mica la finestra del navegador l'article segueix tenint bon aspecte.
Excepcions:
- Es poden posar a l'esquerra els retrats que mirin a la dreta. En aquest cas considereu usar la plantilla {{TOCright}}.
- Les imatges incloses en taules de dades, podran tenir una mida fixa, i anar sense l'atribut thumb depenent de la taula de dades on estiguin incloses. (p.ex. Països Baixos).
- Per a mapes, gràfiques de dades i esquemes, si requereixen un extra de resolució per a fer-ne més clar el contingut, es recomana una mida de 300 píxels. (p.ex. Països Baixos)
[[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|300px|Breu descripció del Mapa o de la gràfica]]
- Per a vistes panoràmiques, es recomana centrar la imatge i una mida màxima de 500 píxels. (p.ex. Donostia)
[[Imatge:Nom_i_extensió_de_la_imatge|thumb|center|500px|Vista panoràmica de...]]
- Cal col·locar el codi de les imatges alineades a l'esquerra que vagin al principi d'una secció de segon nivell, just abans del títol, i no després, per evitar que el títol quedi desplaçat.
[[Imatge:Imatge_relativa_a_la_secció_ZZZ|thumb|left|Breu descripció de la imatge]]
== Secció ZZZ ==
[edita] Mediawiki
Mediawiki es el sistema que s'utilitza per generar els missatges de la Viquipèdia. Aixo tambe inclou una serie de missatges personalitzats que es poden utilitzar per generar algun tipus de text automaticament en els articles. Aixo es util, per exemple, per generar els missatges adequats en les planes que es considerin esborrany, o sospitoses de no neutralitat. Utilitzeu aquests missatges quan sigui necessari.
[edita] Categories
Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil de categorització.
[edita] Calendari d'esdeveniments
Hi ha un Llibre d'estil del calendari d'esdeveniments i de les taules anuals, que cal tenir en compte en afegir dades als articles relacionats amb el calendari d'esdeveniments i els anys.
[edita] Llenguatge
[edita] General
Quan parleu de la Viquipèdia, feu-ho així, posant l'article davant del nom.
[edita] Majúscules
Cal fer una menció especial pel que fa als càrrecs. Alguns com ara president, rei o emperador es posen en majúscules quan es fan servir com a càrrec (seguit d'un nom), així que serà “President Bush” i no “president Bush”. Quan es fa servir de forma genèrica, haurien d'estar en minúscules: “Bush és el president americà”. No obstant, si algú està fent servir el nom formal correcte d'una organització, es tracta com un nom propi. Així direm “Bush va ser President dels Estats Units” però “Bush va ser un president americà”. De la mateixa direm “Lluís XVI va ser rei francès” i “Lluís XVI va ser Rei de França”, essent Rei de França un càrrec en aquell context.
[edita] Puntuació
En la majoria de casos, se seguiran les normes normals de puntuació en català. No hi ha indicacions sobre si deixar un o dos espais en blanc després d'un punt però no és important ja que la diferència només es mostra en la finestra d'edició. La pròpia pàgina només mostrarà un espai.
[edita] Variants lingüístiques
Les variants dialectals utilitzades més comunament són acceptables, seguint en general els criteris de l'AVL i de l'IEC. En general, podeu utilitzar la variant dialectal que vulgueu en els articles. En la llengua escrita, això vol dir principalment algunes terminacions verbals i vocabulari específic ( avui'/hui, aquí/ací, ...).
Per mirar d'estandaritzar l'estil i facilitar la lectura dels articles, cal tenir en compte diversos punts:
- adreceu-vos a l'usuari de vós. Per exemple: Vegeu també.
- en general, intenteu d'utilitzar un registre formal. No utilitzeu expressions o vocabulari que potser no són habituals o coneguts per la majoria de catalanoparlants. En especial en aquelles pàgines comunes, com les plantilles.
- una vegada començat l'article, intenteu mantenir el mateix estil en tot l'article.
- per articles de temàtica "local", s'aconsella d'utilitzar la varietat dialectal corresponent (p.ex., valencià per articles sobre pobles o comarques del País Valencià)
- si existeixen diverses opcions per al nom d'un article (per exemple, noms de plantes i d'animals), intenteu de fer servir la més estesa. Esmenteu totes les altres al començament de l'article, i feu les redireccions necessàries.
- no barregeu diferents varietats dialectals a un mateix article (per exemple, utilitzar indiferentment el verb "hi hagin" -català central- i "hi hagen" -valencià-)
- seria aconsellable que indiqueu al principi de l'article entre "marques d'ignoració" (<!-- --->) quina varietat empreu. Trieu-ne una de la següent llista més comuna:
- <!--Varietat dialectal:Català nord-occidental--->
- <!--Varietat dialectal:Alguerés--->
- <!--Varietat dialectal:Valencià --->
- <!--Varietat dialectal:Rossellonés--->
- <!--Varietat dialectal:Central--->
- <!--Varietat dialectal:Balear--->
- Si podeu optar entre dos mots un únicament dialectal i l'altre estès a tot el domini lingüístic és aconsellable que feu servir aquest darrer per escriure els articles de forma més neutra per a la totalitat dels usuaris. Açò no implica renunciar a paraules d'un dialecte per les d'un altre sinó triar les paraules de dins d'un mateix dialecte. Exemples:
- Aleshores -> Llavors
- Cop/Colp -> Vegada
- Seva/Seua - Seves /Seues -> Sa - Ses
- Re -> Res
- Pas -> X (de fet és una partícula redundant que no és indispensable)
- Sovint -> Amb freqüència
- Estrella/Estrela -> Estel
- Eina/Ferramenta -> Instrument
De totes maneres, sempre podeu consultar la Gramàtica de l'IEC, on hi sol estar totes les possibles variacions ortogràfiques de la llengua, la Gramàtica de l'AVL, en cas que vulgueu consultar dubtes sobre el valencià, i la adaptació de l'estàndard de l'IEC fet per a l'alguerès.
[edita] Variacions acceptables
- aquest/este (i aqueix/eixe), encara que "aquest" és més recomanable per a un registre formal, com la Viquipèdia.
- aquí/ací / això/açò, encara que hi ha qui considera que "ací/açò" són preferibles quan es refereix al lloc del qui parla, p.ex. "Açò és una pàgina de desambiguació. Us ha menat cap ací".
[edita] Sobre l'accentuació de la e
Al català existeix la possiblitat d'accentuar obert o tancat moltes ee. Aquesta dualitat existeix en terminacions de paraules com -ès/-és, -è/-é, -èn/-én, -èixer/-éixer i en moltes altres paraules que tenien Ē ("e" llargues) i Ǐ ("i" breus) tòniques al llatí. Exactament aquesta dualitat es presenta a causa de la pronunciació oberta d'aquestes ee [ɛ] al bloc oriental i la pronunciació tancada de les mateixes ee [e] al bloc occcidental.
Malgrat aquesta dualitat, l'estàndard de l'IEC adopta l'accentuació oberta d'aquestes paraules (è) segons la pronunciació en el català oriental però l'estàndard de l'AVL prefereix l'accentuació tancada (é) segons la pronunciació normal del valencià com del català nord-occidental. Tot i això ambdues accentuacions estan reconegudes per tots dos organismes a sengles gramàtiques.
Malgrat que al bloc occidental no es pronuncien obert, sempre s'accentua amb accent greu: què, perquè, València, èter, sèsam, plèiade, bèstia, sèrie i època.
Exemples de dualitat en l'accentuació de les e: alé/alè, café/cafè, obscé/obscè, seré/serè, cinqué/cinquè, sisé/sisè, anglés/anglès, francés/francès, comprés/comprès, admés/admès, cortés/cortès, il·lés/il·lès, interés/interès, estrés/estrès, espés/espès, aprén/aprèn, comprén/comprèn, depén/depèn, ofén/ofèn, amén/amèn, edén/edèn, mossén/mossèn; conéixer/conèixer, meréixer/merèixer, paréixer/parèixer, convéncer/convèncer, véncer/vèncer, atényer/atènyer, estrényer/estrènyer, féiem/fèiem, féieu/fèieu, créiem/crèiem, créieu/crèieu, pésol/pèsol, térbol/tèrbol, terratrémol/terratrèmol, ségol/sègol, trévol/trèvol, cércol/cèrcol, grévol/grèvol; sémola/sèmola, sépia/sèpia.
Per a més informació: Vegeu l'apartat 3.1.3 de la secció d'ortografia de la gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans i la secció 5.1.2 "Observacions sobre l'accentuació de les ee" a la gramàtica de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua
[edita] Terminologia informàtica
Us recomanem aquest termes per donar més coherència a tota la interfície:
- (el) lloc web, (el) web: per referir-se a tota la Viquipèdia.
- (la) pàgina web, (la) web: per referir-se a un article concret.
- pàgina, plana: s'usa indistintament, encara que se sol llegir més la primera.
- enllaç i enllaçar: vincle és similar, però a tota la Viquipèdia apareix enllaç.
[edita] Diccionaris i traductors
Per a traduir d'altres idiomes, podeu fer servir:
- Traductor web de la Universitat d'Alacant (castellà-català)
- Traductor de Translendium (permet traduir d'altres idiomes a banda del castellà)
- Salt3, programa Windows, de la Generalitat Valenciana (castellà-català). Una vegada instal·lat es recomana canviar la configuració i posar l'opció (2) a tot (o a quasi tot) a Ferramentes -> Opcions de Configuració -> Ortografia i morfosintaxi, per tal de que les traduccions siguin més estàndard i menys dialectals.
- OpenTrad Castellà amb català, gallec i basc.
- [2]
Siusplau, tingueu en compte que els traductors no són mai perfectes. Sempre cal revisar manualment les traduccions, i assegurar-se que són correctes i en bon català. Les males traduccions només fan que portar feina a d'altres usuaris.
Per a corregir textos o comprovar dubtes, podeu consultar:
- Gran diccionari de la llengua catalana (d'Enciclopèdia Catalana).
- Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans.
- Diccionari Català-Valencià-Balear. No és un diccionari normatiu, però dóna molta informació sobre versions dialectals i usos.
- Web de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- Podeu fer consultes al Termcat sobre neologismes.
- També podeu utilitzar el Salt3, si l'instal·leu.
[edita] Miscel·lània
[edita] Quan la resta falla
Si us enfronteu amb una qüestió concreta que no sabeu com abordar, podeu simplement mirar un article que us agradi i obrir-lo com si anéssiu a editar-lo per saber com els escriptors i editors ho han fet. Llavors podeu tancar la finestra sense guardar els canvis si voleu, però podeu observar mentre hi sou. Gairebé cada article pot millorar-se. Potser podríeu afegir algun element per millorar l'estil.
[edita] No feu malabarismes
És més fàcil no intentar posar massa elements capritxosos. Fins i tot amb l'hipertext que suggerim aquí, no haurieu d'assumir que hi ha garanties que qualsevol element que hi poseu tindrà una aparença determinada quan es mostra. És més fàcil de mostrar la Viquipèdia, més fàcil d'editar i afegir als articles si no fem l'hipertext més complexe del que fa falta per mostrar la informació d'una manera útil i d'una manera comprensible. Una enciclopèdia útil és el primer objectiu però la facilitat d'edició i manteniment de l'enciclopèdia està just darrere.
Entre altres coses, això vol dir que es faci servir l'hipertext HTML molt de tant en tant i per un bon motiu.