Lletsó d'hort
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
|
||||||||||||||||||||
| Sonchus oleraceus L. 1753 |
||||||||||||||||||||
El lletsó d'hort (Sonchus oleraceus) és una planta de la família de les Asteràcies present mundialment a Àfrica del nord, Àsia i Europa. A Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià és força comú fins als 1500 metres d'altitud.[1]
Taula de continguts |
[edita] Etimologia
El terme Sonchus prové del grec, és el nom comú que reben les angiospermes caracteritzades per tenir fulles amb espines; El terme oleraceus vol dir planta utilitzada en cuina.
[edita] Ecologia
El lletsó d'hort és freqüent en camps humits, camps de conreu, camins i horts. Floreix especialment a la primavera, encara que es pot trobar florit quasi bé tot l'any a cultius de regadiu com blat, fruites, etc. o bé a cultius de secà com vinyes.
Es recull a la tardor i per parts, primer es recullen les fulles i després l'arrel, es mantenen a l'ombra fins que s'assequen. Finalment, s'airegen les fulles i l'arrel s'exposa al sol.
[edita] Descripció morfològica
[edita] Forma vital
El lletsó d'hort és una planta anual o biennal en la que la seva forma vital, segons la classificació de Raunkjaer, és de teròfit o hemicriptòfit.
[edita] Port i dimensions
Mesura de 30 a 40 cm d'altura. És una herba glabra o bé pubescent glandulosa.
[edita] Òrgans vegetatius
Morfologia de les fulles: Les fulles són molt variables, simples, amples, lleugerament dentades, herbàcies, de nervadura pennada, al revers són glabres i glauques. Sovint les fulles són poc dividides, i si són pinnatipartides el segment terminal sol ser molt més gran que els altres, essent un dels trets que permet distingir aquesta espècie del lletsó fi (Sonchus tenerrimus), de fulles profundament dividides i amb segments semblants.[1] Les fulles inferiors són peciolades i esparses.
Morfologia de l'arrel: La seva rel és axonomorfa i caulògena.
Morfologia de la tija: Les tiges són poc ramificades, erectes, herbàcies i es caracteritzen per una ramificació simpòdica.
[edita] Òrgans reproductors
Inflorescència:
Els capítols es disposen en corimbes umbel·liformes sobre peduncles llargs i generalment piloso-glandulars. L'involucre dels capítols és glabre (a diferència del lletsó fi, que el té albo-lanuginós a la base)[1], mesura entre 10 i 15mm de longitud i a la base està inflat. Les flors son hermafrodites, ligulades, pentàmeres i zigomorfes.
Parts de les flors:
El calze ha estat transformat en una corol·la de pèls.
La corol·la és tubular i de color groc viu, té una lígula amb la mateixa longitud del tub.
L'androceu és poliadelf, amb 5 estams units en forma de tub.
El gineceu està composat per ovari ínfer, bicarpel·lar, sincàrpic, unilocular i amb un primordi seminal. L'estil i l'estigma són d'un color verd fosc.
El seu fruit és un aqueni de color bru d'uns 3 mm de longitud, rugosos i amb estries transversals. Presenten un papus format per dos tipus de pèls: uns solitaris, rugosos i caducs i d'altres persistents, llisos i fasciculats.
[edita] Farmacologia
|
[edita] Part utilitzada(droga)
Les fulles són les que contenen el làtex, el qual conté tots els seus components.
[edita] Composició química
- flavonoides
- vitamina C
- apigenòsid
- cinaròsid
- isocinaròsid
- hiperòsid
- kenferol
- linaròsid
- luteolòsid
- crepidiàsid A
[edita] Usos Medicinals
Aquesta planta s'ha fet servir per combatre la grip, els refredats, les afeccions genitourinàries, per la gota, hipertensió arterial, edemes, retencions de líquids i en ús tòpic: dermatitis i otitis.
[edita] Accions farmacològiques
- Diürètica
- Carminatiu
- Antipirètica
- Antioxidant[2]
- Colagoga
- Emenagoga
- Galactogoga
- En ús tòpic com a cicatritzant, antiinflamatori i analgèsic.
[edita] Toxicitat
El làtex present en fulles i tiges poden arribar a produir dermatitis de contacte.
[edita] Observacions
És una planta invasora i es comporta com a malesa. És difícil de distingir amb la Sonchus tenerrimus per això es creu que s'ha pogut originar a partir d'aquesta.
La Forma Galènica en la que es troba és:
- En brots
- Amanida (si les fulles son toves)
- En infusions
Antigament, era molt típic preparar aigua de lletsó a les farmàcies per utilitzar-les per tots tipus de mals però a partir de segle XVIII es va considerar poc útil i no es va tornar a fer.
[edita] Galeria d'imatges
 Aspecte general |
 Detall fulles |
 Detall corol·la |
.jpg/119px-Gewone_melkdistel_zaadpluis_(1).jpg) Detall llavors |
[edita] Bibliografia
- Botànica Farmacèutica. Unitat de botànica. Ensenyament de Farmàcia. Textos docents(pràctiques). Ed.UB. Barcelona, 2008.
- De Bolos,O;Vigo,J.;Masalles,R. Flora manual dels Països Catalans. Ed.Pòrtic. 3ªEdició. Barcelona, 2005.
- Font i Quer, Pius. Iniciación a la botànica. Editorial Fontalba. Barcelona, 1986.
- Taxonomía de plantas en GRINAgricultural Research Service. United States, Department of Agriculture.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 BOLÒS, O. et al. Flora manual dels Països Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Pòrtic. ISBN 84-7306-400-3
- ↑ Antioxidant properties of Mediterranean food plant extracts: geographical differences
| Podeu trobar més informació en els projectes germans de Wikimedia: |
|
 |
Commons. |
|
|
[{{localurl:Commons:Category:{{{Commonscat}}}|uselang=ca}} Commons]. |
 |
[[wikt:{{{Viccionari}}}|Viccionari]]. |
 |
[[q:{{{Viquidites}}}|Viquidites]]. |
 |
Viquiespècies. |
 |
[[b:{{{Viquillibres}}}|Viquillibres]]. |
 |
[[n:{{{Viquinotícies}}}|Viquinotícies]]. |
 |
[[s:{{{Viquitexts}}}|Viquitexts]]. |
 |
[[:en:v:{{{Viquiversitat}}}|Viquiversitat]]. |
