Jakub Bart-Ćišinski
De Viquipèdia
Jakub Bart-Ćišinski (1856-1909) fou un escriptor alemany en sòrab. Molt influït pel parnasianisme txec, va obtenir el reconeixement de Jaroslav Vrchlický un dels seus més importants representants. Va ser el primer a introduir elements estilístics literaris secundaris després de l'establiment de la literatura nacional sóraba per Handrij Zejler. Com a capellà catòlic, va estar contínuament en conflicte amb la jerarquia. Com a conseqüència d'innombrables trasllats a parròquies fora de l'àrea de parla sóraba d'Alta Lusàcia, no li va ser possible servir de suport espiritual al seu propi poble.
Va col·laborar a les revistes Lipa Serbska (1876–81) i Łužica (1904–09). Ćišinski (pseudònim que significa més o menys el tranquil / el callat) és conegut principalment pels seus sonets. Va escriure a més balada, drama i un intent de realitzar la primera novel·la sóraba Narodowc a wotrodźenc (Patriota i renegat). Una de les seves obres més conegudes és el poema Mulli serbske wuznaći (La meva fe sóraba o Les meves confessions sórabas) que va escriure sent encara jove. La seva poesia es mou a un nivell molt alt. Una enciclopèdia literària polonesa el nomena entre els 50 millors poetes del món. Com gairebé no existeixen traduccions de les poesias de Bart-Ćišinski, la seva obra és molt poc coneguda a Alemanya i a la resta del món.
[edita] Obres
- Nawozenja (La núvia, 1877), èpica nacional,
- Priroda a wutroba (Natura i cor, 1889),
- Kniha sonettow (Llibre de sonets, 1884),
- Ze ziwienja (De la vida, 1899),
- Krew a Kraj (Sang i pàtria, 1909),
- Za cichim (En la quietud, 1906),
- Serbske wobrazki (Imatges sèrbies, 1908)
- Serbske zynski (Veus sòrabes, 1897)
- Wa Hrodziscu (A Gröditz, 1880), drama teatral
