ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Global System for Mobile Communications - Viquipèdia

Global System for Mobile Communications

De Viquipèdia

Global System for Mobile communications (GSM),en català Sistema Global per a les Comunicacions Mòbils, és un estàndard mundial 2G per a telefonia mòbil. Va ser creat per la CEPT i desenvolupat per la ETSI i és obert, no propietari i evolutiu. GSM predomina a Europa i és majoritari a la resta del món tot i que a partir del 2004 les operadores de telecomunicacions l'estan substituint progressivament per UMTS. Així a mode d'exemple a escala mundial el 70% dels usuaris de telèfons mòbils usaven aquest estàndard l'any 2001.

Aquest sistema va ser desenvolupat pel grup "Group Special Mobile" de l'institut d'enginyeria de telecomunicacions europeu (ETSI) , la principal diferència amb els desenvolupats fins al seu descobriment radica en la digitalització dels senyals tant de veu com de dades, en la millora en seguretat i en la reducció d'interferències aconseguides gràcies a la tècnica del salt de freqüencia.

Les estacions base GSM utilitzen una modulació GMSK (Gaussian Minimum Shift Keying) obtinguda a partir d'una modulació MSK que és una variant de la FSK. Per a l'accés a l'interfaç radio s'usen 2 slots TDMA de banda estreta entre la estació base i el telefon mòbil Per tal de minimitzar les fonts d'interferència i aconseguir una major protecció de dades s'usa el frequency hopping (anomenat habitualment en català salt en freqüència) a una velocitat de 217 salts per segon, aquest mecanisme esta sota el control de les antenes i no dels terminals.

GSM disposa de quatre versions principals a les bandes: GSM-850, GSM-900, GSM-1800 i GSM-1900. GSM-900 (900 MHz) i GSM-1800 (1,8 GHz), són l'estàndard mundial en comunicacions mòbils excepte Estats Units, Canada i la resta d'Amèrica Llatina països que usen CDMA tot i ser compatibles també amb GSM a les bandes GSM-850 (850 Mhz) i GSM-1900 (1,9 GHz). El canvi de banda es deu a que a EE.UU. les bandes de 900 i 1800 MHz són usades per a comunicacions militars. Actualment anomenem tribanda al mòbil capaç de treballar tant amb sistemes GSM europeus (900 Mhz, 1800 Mhz) com amb sistemes GSM americans (1900 Mhz).

Posteriorment una millora de l'estàndard (GPRS) el situa a la anomenada 2.5G entre la segona i tercera generació de sistemes de telefònia mòbil al permetre connexions de dades fent servir el mòbil com si fos un mòdem de 9600 bps.

Actualment els telèfons GSM poden ser controlats per un conjunt de comandes estàndard Hayes AT,mitjançant cables o mitjançant una connexió sense fil (Infrarojos (IRDA) o bé Bluetooth).


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -