Transilvània

Un article de Wikipèdia, l'enciclopèdia liura.

Transilvània (en romanés Transilvania o Ardeal; en ongrés Erdély; en alemand Siebenbürgen) es una region formada pels territòris occidentals o centrals de Romania. Foguèt un principat del sègle X fins a 1918, quand s'unifiquèt amb Moldàvia e Valaquia per constituir l'estat romanés.

Somari 1 Geografia 2 Economia 3 Populacion 4 Etimologia 4.1 Vejatz tanben 5 Atraccions toristicas 6 Cultura 7 Referéncias 8 Ligams extèrns

[Modificar] Geografia

Lo territòri que uèi es conegut amb lo nom de Transilvània es format per 16 comtats (en romanés judeţi), amb una superficia totala de gaireben 103 600 km², mai de la mitat de la superficia totala de Romania, e localizats al centre e al nòrd-oest del país. Los 16 comtats son: Alba, Arad, Bihor, Bistriţa-Năsăud, Braşov, Caraş-Severin, Cluj, Covasna, Harghita, Hunedoara, Maramureş, Mureş, Sălaj, Satu Mare, Sibiu e Timiş.

La plana transilvana, amb una altitud de 300 m a 500 m al dessús del nivèl de la mar, conten los rius Mureş, Someş, Criş e Olt, e tanben d'autres tributaris de Danubi. Cluj-Napoca, amb una populacion de 318 027 abitants, n'es la ciutat principala; d'autres centres urbans importants son: Timişoara (317 651) ab., Braşov (283 901 ab.), Oradea (206 527 ab.), Arad (172 824 ab.), Sibiu (155 045 ab.), Târgu Mureş (149 577 ab.), Baia Mare (137 976 ab.) e Satu Mare (115 630 ab.).

[Modificar] Economia

Transilvània a fòrça ressorsas mineralas, principalament : lignit, fèrre, plomb, manganès, aur, coire, gas natural, sal e sofre. I a grands industrias siderurgicas, quimicas e textilas. D'autras ocupacions importantas de la populacion son l'elevatge, la produccion de vin e de fruchs.

En Transilvània se produtz 35% del PIB de Romania, e a un PIB per càpita (PPP) de 9125 euros, un 10% pus naut que la mejana romanesa.

[Modificar] Populacion

Segon lo recensament de 2002, la region aviá una populacion de 7 221 733 personas, amb una majoritat romanesa (75% del total). I existisson tanben de comunitats d'ongresos (20% del total de la populacion), gitans (3,5%) e alemands (1,5%).

[Modificar] Etimologia

Lo nom de Transilvània foguèt utilizat per primièr còp dins un document latin en 1075 coma "Ultra Silvam", que significa "mai enlà del bòsc". Lo nom foguèt cambiat dempuèi per "Transylvania", qu'a lo meteis sens.

Lo nom alemand Siebenbürgen significa "sèt ciutats", en referéncia a las ciutats dels saxons transilvans de la region. Lo nom romanés Ardeal e lo nom ongrés Erdély an pas una origina precisa.

[Modificar] Vejatz tanben

• Romania
• Ongria
• Ongrés
• Romanés

[Modificar] Atraccions toristicas

• Las ciutats medievalas de Alba Iulia, Cluj-Napoca, Sibiu, e Sighişoara
• La ciutat de Braşov e l'estacion d'esquí vesina Poiana Braşov
• La ciutat d'Hunedoara amb lo Castèl Hunyadi del sègle XIV
• Las glèisas de fusta de la zona de Maramureş
• Las fortalesas dacianas de las montanhas d'Orăştie, coma Sarmizegetusa
• Las glèisas fortificadas saxonas

[Modificar] Cultura

• Lucian Blaga, poèta romanés, escriveire de teatre, e filosòf
• János Bolyai, matematician ongrés nascut a Kolozsvár (uèi Cluj-Napoca)
• Avram Iancu, revolucionari romanés

[Modificar] Referéncias

• (en) « Transilvània », dins Encyclopædia Britannica, 1911 [detalh edicion] [legir en linha]

[Modificar] Ligams extèrns

• The Real Transylvania - sus la Transilvània contemporanèa
• Literatura istorica sus Transilvània e los territòris vesins, Klaus Popa, Alemanha
• Transsilvania Toleranta-Perqué Transilvània vendrà pas un autre Kosovo, Katherine Lovatt, en Central Europe Review, Vol 1, Num. 14, 27 de setembre 1999.