Setge de Cotlliure
De Viquipèdia
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors
Taula de continguts |
[edita] Antecedents
Poc després de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exèrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l’alarmant penetració de l'exèrcit castellà, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclamà la República Catalana acordant una aliança política i militar amb França, posant Catalunya sota l'obediència de Lluís XIII de França. Pocs dies després, amb l'ajuda de l'exèrcit francès, la Generalitat obtingué una important victòria militar en la batalla de Montjuïc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona.
El 4 de maig de 1641 l'estol francès d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es presentà davant de Tarragona i inicià el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluità als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigué en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constantí el 13 de maig. Després de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per García Álvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francès al Rosselló
Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de març de 1642 per socòrrer Perpinyà, que havia quedat aïllada al nord.
[edita] La batalla
L'any 1642, les tropes de Lluís XIII de França, dirigides per Charles de La Porte assetgen Cotlliure i el Castell Reial de Cotlliure. 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i els mosqueters del rei envesteixen els puigs que dominen la ciutat mentre la flota francesa bloqueja el port. Privats d'aigua per la destrucció del pou, amb 3.000 baixes entre morts[1] i ferits i sense possibilitat de rebre reforços, i doncs les tropes de Pedro Antonio Fernández de Córdoba que anaven en el seu socors havien estat derrotades a la batalla de Montmeló, els espanyols s'han de rendir el 10 d'abril[2].
[edita] Conseqüències
La pressió sobre Perpinyà, i Salses, que queden completament aïllades, fa que es rendeixin a continuació.
