Sant Joan d'Alacant

De Viquipèdia

Sant Joan d'Alacant és una població valenciana situada a la comarca de L'Alacantí i és el centre geogràfic de l'antiga Horta d'Alacant. Delimita amb les poblacions d'Alacant (a 7 km), Mutxamel (a 1 km) i El Campello (a 3 km). Es troba dins de l'àrea metropolitana d'Alacant amb què comparteix serveis com el de bombers o els transports urbans. El seu creixement demogràfic és en un principi a la seua funció de ciutat-dormitori, si bé en els últims anys està assolint un espai propi amb al turisme, i activitats culturals i acadèmiques, a causa de tindre campus universitari adscrit a la Universitat Miguel Hernández d'Elx. Està format per dues zones: el poble de Sant Joan i Benimagrell, actualment junts per l'expansió urbanística

Taula de continguts 1 Geografia 2 Història 3 Població 4 Economia i serveis 5 Activitats 6 Clima 7 Gastronomia 8 Festes 9 Enllaços externs

[edita] Geografia

Sant Joan es troba al centre geogràfic de l'antiga comarca de l'Horta d'Alacant. Limita al nord-oest per Mutxamel i el Campello i Alacant al sud. Compartix amb aquestos municipis i la resta de l'àrea metropolitana nombrosos serveis, com els bombers i el transport urbà.

Es troba en un terreny pràcticament pla, la seu altitud sobre el nivell de mar és de 40 m., i la superfície total del terme no sobrepassa dels 10 km.². El clima és suau i templat, i l'únic riu que travessa parcialment el terme és el Montnegre, que discorrix pel nord, marcant el límit amb el Campello.

[edita] Història

Es tenen fosques notícies de l'aparició de restes romans en el seu terme, algunes teories dels quals ho atribueixen a un assentament romà anomenat Lloixa (una de les partides del municipi). Alguns altres autors l'atribueixen d'origen àrab, ja que existeixen topònims en el seu terme d'aquesta procedència (partida Beniali, caseriu de Benimagrell). En tot cas, la història de Sant Joan és estretament relacionada amb Alacant, ja que es troba al centre de l'Horta d'Alacant.

El lloc va ser conquerit gairebé al mateix temps que Alacant per tropes de Jaume el Conqueridor i, igualment que la capital, després de romandre un principi sota sobirania del Regne de Castella des del 1246 per un espai breu de cinquanta anys, passà ser definitivament sota sobirania del Regne de València amb Jaume el Just per la Sentència Arbitral de Torrelles.

A aquesta època, al terme municipal la majoria era tagarina, que vivien als poblats de Benialí i Benimagrell, i resultava ser refugi de mudèjars rebels o perseguits provinents d'Alacant. Més tard, la mesquita àrab que es troba en Benialí fou consagrada a Sant Joan Baptista, canviant el nom d'aquest poblat. Durant diversos segles, Sant Joan i Benimagrell hi van seguir considerats com a nuclis poblacionals independents que depenien d'Alacant.

Els atacs pirates del segle XVI i, especialment l'episodi protagonitzat pel pirata Dragut, obligaren a la construcció de diverses torres de vigilància per a defendre i alertar d'atacs berbers, si bé algunes d'aquestes torres es van construir sobre anteriors construccions andalusines.

En 1593, Sant Joan i Benimagrell aconsegueixen la categoria de regia universitat, un pas intermedi cap a la segregació municipal d'Alacant. No obstant això, tornaren sota jurisdicció completa de la capital en 1619 pel "Tractat d'Agregació i Concòrdia, a causa de problemes econòmics derivats en la construcció del pantà de Tibi. No obstant això, s'independitza definitivament el 1779, com a "Sant Joan d'Alacant", amb els termes que ara té. El 1885 adquirí el títol de vila.

L'expulsió dels moriscos en 1609 per Felip III tinguè un ressó negatiu en l'agricultura i la indústria, branques en què els tagarins hi eren experts. Moltes famílies dels quals hi hagueren d'emigrar, escurçant dràsticament el cens de la població

L'església del poble és mencionada des del 1338. Reconstruïda de nova planta el 1601 va sofrir importants reformes el 1862. Conserva interessants restes epigràfiques. La capella dedicada al Santíssim Crist de la Pau data de la primera meitat del segle XVIII.

El caseriu de Benimagrell conserva una ermita gòtica dedicada a Sant Roc. Situada al cor de l'anomenada Horta d'Alacant, a la qual sort va unida la seua història, la població comptava amb uns 200 habitants a finals del segle XV i uns 1.035 a mitjan segle XVI. Després de l'expulsió dels moriscos, sortiren de Sant Joan al voltant de 70 famílies de repobladors, de sort que el 1646 comptava amb uns 972 habitants.

Durant la Guerra de Successió el lloc es va destacar per les seues simpaties austracistes: en ell trobà auxili el capitost Garcia d'Àvila, per la qual cosa va sofrir la repressió de l'exèrcit borbò del bisbe de Cartagena, Lluís Belluga. Ràpidament recuperat, cap el 1735 ja sumava prop de 3055 habitants, i el 1794, uns 4765. El 1812 va sofrir l'acció de les tropes franceses, que hi assassinaren 29 veïns.

Durant el segle XIX, les dificultats de l'agricultura obligaren la població a emigrar, sobre tot al Nord d'Àfrica, la qual cosa, juntament amb les contínues epidèmies, va provocar un descens en el nombre d'habitants, que no recuperarà el nivell del 1704 fins la dècada de 1950: 3.773 habitants cap el 1845; 2.685 el 1920, i a partir d'aquesta data inicia una recuperació continuada que s'accelera degut a l'alta tasa d'immigració a partir de les dècades del 1950 i 1960.

A partir dels anys 40 experimenta un fort desenvolupament urbanístic. La tradició residencial, que hi data del segle XVIII, coneix actualment un fort desenvolupament. Els últims governs socialistes han aprovat plans urbanitzadors que afecten a la quasi totalitat del terme. El 1994 tenia 10.522 habitants i tan sols 9,6 km² d'extensió i en 2000 abasta ja els 16.895 moradors, el 2005 va sobrepassar els 21.000.

[edita] Població

Cap a 1845, la població rondava els 3.800 habitants. Al final del segle XIX i principis del XX, el municipi va ser un lloc d'emigració, especialment cap a les colònies franceses del nord d'Àfrica. Així, en 1900 la població havia descendit als 3.326 habitants; en 1920 era de 2.907. A partir de la dècada de 1920, la població va augmentar gradualment, fins a presentar unes altes taxes de creixement demogràfic a partir de la dècada de 1950-1960, degudes a l'assimilació de Sant Joan a l'àrea metropolitana d'Alacant com principalment zona residencial: 3.912 habitants en 1950, 5.062 en 1960, 7.162 en 1970; en 1994, tenia 10522 habitants; l'any 2000 la xifra ascendia a 16.895, que passen a ser 19.711 habitants segons el padró de gener del 2005, convertint-se en el 21è municipi per ordre de població de la província d'Alacant.

[edita] Economia i serveis

El sector econòmic principal del poble era originàriament agrícola, les activitats econòmiques s'han anat concentrant cada vegada més cap al sector terciari.

El municipi presenta una important xarxa de centres comercials i d'oci. Al casc urbà es troben nombrosos comerços i restaurants, i en els marges de la carretera a València (la N-332) s'ha creat una avinguda comercial: grans superfícies, productes d'alimentació, roba, mobles, decoració, i un ampli espai dedicat a l'oci i l'entreteniment.

La seua proximitat a Alacant (amb la que es comunica per la N-332 i la AP-7) i a la platja de Sant Joan (a 2 km), fa que l'activitat econòmica de Sant Joan siga inseparable de la de la ciutat d'Alacant i de la de la resta de municipis de l'àrea metropolitana corresponents. Un gran nombre de ciutadans de Sant Joan treballen a Alacant, en els comerços situats al terme municipal treballen habitants de poblacions pròximes, i ales grans superfícies vénen consumidors de tota la comarca.

En el terme municipal de Sant Joan (al marge de la N-332), es troba l'Hospital Universitari de Sant Joan, un dels més importants de la província pel seu centre d'oncologia, que es troba formant un complex amb el Centre de transfusions de la Comunitat Valenciana i el campus de Ciències de la Salut de la Universitat Miguel Hernández d'Elx. En aquest últim es troben les Facultats de Farmàcia i de Medicina i en ell s'imparteixen les carreres de Medicina, Farmàcia, Fisioteràpia, Teràpia ocupacional i Podologia; ací es troben diversos centres investigadors com l'Institut de Neurociències UMH-CSIC i l'Institut d'Investigació de Drogodependències.

A proximitat del campus i l'Hospital Universitari, i també en el terme municipal de Sant Joan, es troba el Centre Psiquiàtric, dependent de la Diputació d'Alacant.

[edita] Activitats

El Poliesportiu Municipal es converteix en dinamitzador de les activitats esportives, a través de la Fundació Esportiva Municipal, amb la realització d'Escoles Esportives per als més menuts, així com el desenvolupament de diferents lligues esportives d'àmbit provincial i autonòmic. Disposa d'àmplies instal·lacions per a la pràctica de multitud de disciplines esportives.

Sant Joan d'Alacant disposa d'un ampli ventall d'activitats culturals, sent la Casa de Cultura el lloc de trobada de bona part d'elles. L'oferta cultural es renova mensualment en les seues activitats teatrals, dansa, etc.

[edita] Clima

Sant Joan d'Alacant gaudeix de 180 dies clars a l'any i gaudeix d'un clima de privilegi amb mitges superiors als 11 graus a l'hivern i al voltant de 20 a l'estiu, amb una màxima mitja a l'agost inferior a 30 graus i una mínima mitjana al gener superior als 6 graus, sent la de novembre a febrer superior a les de Múrcia i València.

[edita] Gastronomia

La gastronomia típica de Sant Joan està basada en els orígens d'un poble que tradicionalment va ser agricultor, per la qual cosa va emprar els productes de la seua horta en l'alimentació diaria de les seues gents i que amb el temps s'ha convertit en la "Cuina" de sempre. Els plats més típics són la Paella o Arròs a l'alacantina, l'Arròs amb ceba, l'Olleta i el Bollitori. Quant a rebosteria, ens trobem amb la Coca de Sant Joan o "Coca amb tonyina", Coca amb sardines, tomaques i pimentons, "Coca amb molles", rotlles i pastís d'ametles. D'altra banda, les begudes més típiques, corresponen als refrescos estiuencs com són l'orxata d'ametles, el "café gelat" (café granissat), "aigua llimó" (llima granissada) o llet merengada.

[edita] Festes

Les festes majors se celebren en Honor al Santíssim Crist de la Pau, que se celebren del 12 al 16 de setembre:

• El dia 12 té lloc la gran desfilada d'entrada de penyes que transcorre per l'Av. Jaume I, La Rambla i finalitza a la plaça d'Espanya, davant de l'Ajuntament. A les 12 en punt de la nit tradicional Alba i a continuació pregó anunciador de les festes a càrrec de la Reina de l'any anterior. Tot seguit es dispara un ramell de focs artificials.
• El dia 13 es realitzen activitats i jocs per als xiquets durant tot el dia. A poqueta nit comença l'ofrena de flors al Santíssim Crist de la Pau. A la nit un espectacle de llum i so amb elements de foc i una mascletà nocturna.
• El dia 14 és el Dia Major. Al migdia es dispara la gran mascletà. A la vesprada es realitza la solemne processó en què el Santíssim Crist de la Pau va acompanyat per milers de devots en triomfal recorregut pels carrers de la vila, disparant-se focs artificials a l'eixida i a l'entrada del Santíssim Crist.
• El dia 15 segueixen les activitats per als més menuts, realitzant-se un concurs de disfresses a la vesprada, en el que tots els xiquets que participen es porten un regal. Igualment a la nit hi ha un gran desfilada de disfresses per a majors, organitzat per la Junta de Penyes de Sant Joan.
• El dia 16 culminen les Festes amb la grandiosa desfilada de carrosses.

L'organització de la festa va a càrrec de la regidoria de festes, de la comissió de festes i de la junta de penyes, la qual representa a totes les penyes del poble.

Altres dies relacionats amb la Festa són:

• Elecció de les Reines i Dames del Crist majors i infantils en les mes de Març.
• Concurs nacional del cartell anunciador del llibre de festes al maig.
• El segon dissabte de juliol se celebra el dia de les penyes fent una banyà i després un sopar.
• Coronació i presentació de les Reines i Dames de les Festes l'últim cap de setmana d'Agost.
• Concurs de paelles entre les penyes el diumenge anterior a les festes.

[edita] Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sant Joan d'Alacant

• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
• Institut Valencià d'Estadística.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
• Pàgina d'actualitat vers Sant Joan d'Alacant.

editar	Municipis de l'Alacantí
Agost | Aigües | Alacant | Busot | el Campello | Mutxamel | Sant Joan d'Alacant | Sant Vicent del Raspeig | la Torre de les Maçanes | Xixona