Rei Salomó

De Viquipèdia

El rei Salomó (en hebreu, שלמה בן-דוד Shelomoh ben David i en àrab, سليمان Sulayman ibn Daud) fou una de les principals figures de l'època dels reis a l'Antic Testament. Els tres reis més importants foren en aquest ordre: Saül, David i Salomó.

Taula de continguts 1 Naixement de Salomó 2 Rei d'Israel 3 Regnat de Salomó 3.1 Consolidació del regne 3.2 La Gran Jerusalem 3.3 La riquesa de Salomó 3.4 El judici de Salomó 3.5 Salomó i la Reina de Saba 4 Mort de Salomó i divisió del regne 5 Núpcies i descendents

[edita] Naixement de Salomó

Un dia, el Rei David d'Israel estava passejant per Jerusalem quan veié una jove que s'estava banyant al terrat de casa seva i se'n va enamorar. La noia es deia Betsabé, era filla d'Eliam i estava casada amb un hitita anomenat Uries.

El rei la féu cridar a palau, van mantenir relacions i ella es va quedar embarassada. Després va ordenar que el seu marit fos col·locat a primera línia d'atac a l'exèrcit d'Israel, per veure si moria en alguna batalla. Així ocorregué i llavors David es maridà amb Betsabé. Passat el temps de gestació els nasqué un nadó que morí amb només set dies. De seguida, però, tornaren a estar junts i ella es quedà novament embarassada d'un nen, al qui posarien el nom de Salomó i que el profeta Natan l'anomenà Jedidià.

[edita] Rei d'Israel

Quan s'acostava la mort del Rei David, es van formar dos grups de poder al seu voltant per mirar de trobar un successor, cadascú segons els seus interessos:

• Adonies, en aquell moment el fill més gran del rei, tenia el suport de Joab, general en cap de l'exèrcit de David, del sacerdot Abiatar, de tots els seus germans excepte Salomó i tots els homes de la tribu de Judà que servien el rei.
• Salomó, fill de l'esposa preferida del rei, tenia el suport del sacerdot Sadoc, de Benaiahu, del profeta Natan, Ximí, Reí i de part de l'exèrcit de David.

El rei David es decidí per Salomó i aquest fou ungit com a rei d'Israel. Era l'any 476 de la sortida del poble d'Israel d'Egipte. Poc després de la mort del seu pare, Adonies va demanar la mà d'una concubina de David, Abisag. Salomó va témer que fos una conjura contra ell i el va fer assassinar.

[edita] Regnat de Salomó

[edita] Consolidació del regne

Aprofitant una època de pau al seu territori, es dedicà a la construcció de grans obres per tot el país: palaus, magatzems, quadres per als animals; desenvolupà el comerç internacional amb Àsia, Àfrica i Aràbia i posà en marxa la indústria del ferro i el coure que s'extreien de la mar Morta i de la península del Sinaí. Va pactar aliances amb el faraó d'Egipte (segons sembla Psusenes II), amb el rei Hiram I de Tir,etc.

[edita] La Gran Jerusalem

Però la seva gran obra va ser a Jerusalem: va ordenar la construcció d'un magnífic temple per al poble d'Israel on es guardaria l'Arca de l'Aliança, un gran palau reial i va manar aixecar un clos emmurallat al voltant de tota la ciutat. Jerusalem es va converir en una gran ciutat, centre de poder i riquesa i capital del regne d'Israel.

[edita] La riquesa de Salomó

Segons la Bíblia, El pes de l'’or que cada any arribava al rei Salomó era de sis-cents seixanta-sis talents, sense comptar els tributs dels mercaders, els negociants, tots els reis nòmades i els governadors del país.

El seu palau era fastuós i es va fer construir un tron d'ivori recobert d'or, estava al capdamunt de sis escales on hi havien col·locats dotze lleons drets. Totes les copes del palau reial eren d'or, un metall preciós molt valorat en aquell temps. Va reunir un exèrcit format per mil quatre-cents carros i dotze mil genets. Tots els reis i representants reials del Pròxim Orient volien entrevistar-se amb ell i quan aconseguien audiència li portaven tot de presents a base de metalls preciosos, mones, ivori o espècies.

[edita] El judici de Salomó

Home just i de gran bondat va resoldre casos complicats que li eren presentats pels seus súbdits. És el més famós el de les dues dones que pretenien ser la mare d'un mateix fill. Aquest passatge de la Bíblia (1Re 3, 16-28) relata el fet que dues dones discutien davant salómó pel nen que era viu, després que una de les criatures morí mentre dormien. "Jo i aquesta altra dona vivim a la mateixa casa. Jo vaig tenir un fill quan ella també era a casa i, al cap de tres dies, aquesta dona també en va tenir un. Vivim juntes, sense ningú més a casa que nosaltres dues. Una nit, el fill d'aquesta dona va morir (...) Aleshores, en plena nit, ella es va llevar i, mentre la teva serventa dormia, va prendre el fill que jo tenia al meu costat i se'l va posar a la vora, i va deixar al meu costat el seu fill mort. Quan a la matinada vaig llevar-me per donar de mamar al meu fill, el vaig trobar mort. Però, en fer-se de dia, m'hi vaig fixar bé i em vaig adonar que no era el fill que jo havia tingut" (...).

Llavors Salomó va dir: "Partiu pel mig el nen viu i doneu-ne la meitat a l'una i la meitat a l'altra!", però la mare veritable va respondre al rei: "No, Senyor meu! Doneu-li viva la criatura, no la mateu". Aleshores Salomó es va adonar que la vertadera mare era la que va negar-se a que el rei matés la criatura.

Aquest judici es va escoltar a tot el país d'Israel, i el poble va reconèixer la saviesa divina que Salomó tenia per fer justícia.

[edita] Salomó i la Reina de Saba

Un passatge d'aquest llibre dels reis que ha tingut prou ressò és la visita que va rebre de la reina de Sabà. Una dona enigmàtica que va voler seduir-lo amb les seves riqueses: espècies aromàtiques, or i pedres precioses. Es va presentar a Salomó i li va fer totes les preguntes que li venien al pensament i aquest va respondre totes i cadascuna de les qüestions que li va anar presentant. No hi hagué res que desconegués i no pogués resoldre (1Re 10, 1-13).

[edita] Mort de Salomó i divisió del regne

Quan el rei ja era vell es va veure influenciat per les nombroses dones i concubines que tenia al palau reial i va començar a edificar temples a déus extrangers: a Astarte deessa dels sidonis, a Milcom i Moloc ídols dels ammonites, a Quemoix déu de Moab i a altres déus de les seves esposes estrangeres.

Veient la feblesa del rei, van començar les conspiracions; Hadad l'edomita i Rezon de Sobà van alçar-se contra Salomó però foren vençuts. Jeroboam, general de l'exèrcit israelita es va rebel·lar contra el rei. Salomó va intentar matar-lo, però Jeroboam es va alçar i va fugir cap a Egipte, prop del faraó Xixac (identificat amb Shoshenq I que va regnar del 943 aC fins el 922 aC), i s’hi va quedar fins a la mort de Salomó.

Salomó va regnar durant quaranta anys, i a la seva mort fou sepultat amb el seu pare David i el seu fill gran Roboam fou coronat nou rei a Jerusalem.

Roboam va viatjar a Siquem on tot el poble d'Israel havia de proclamar-lo rei però, un cop, allà, les tribus del nord van negar-se a reconèixer-lo com a rei si no alleugeria la càrrega fiscal que els havia imposat Salomó. Roboam es negà a les exigències i es produí un cisme:

• Les tribus de Judà i Benjamí van continuar donant suport a Roboam, fill de Salomó, com a rei de Judà.
• La resta de tribus d'Israel va proclamar Jeroboam com a nou rei del Regne del Nord d'Israel.

[edita] Núpcies i descendents

La Bíblia conta que Salomó tingué set-centes esposes i en nombra a algunes:

• Una filla del faraó d'Egipte (probablement Psusenes II, últim faraó de la Dinastia XXI), amb aquest casament va rebre prestigi internacional.
• Es casà amb l'ammonita Naamah, amb qui tingué Roboam, que succeiria el seu pare com a rei.

Tingué prop de 300 concubines (israelites, moabites, ammonites, edomites, sidònies i hitites), algunes de les quals infantaren a diversos fills:

• Basmat, casada amb Ahimaas, administrador reial de tribu de Neftalí
• Tafat, casada amb Ben Abinadab, administrador reial de la regió alta de Dor

Precedit per: David

Rei d'Israel

Succeït per: Roboam (Rei de Judà) i Jeroboam (Rei del Regne del Nord)

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Rei Salomó