Pius IX
De Viquipèdia
Pius IX |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Giovanni Maria Mastai-Ferretti |
| Nascut | 13 de maig de 1792 |
| Senigallia, Ancona (Itàlia) | |
| Mort | 7 de febrer de 1878 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 16 de juny de 1846–7 de febrer de 1878 |
| Predecessor | Gregori XVI |
| Successor | Lleó XIII |
Pius IX és el nom que va adoptar el cardenal Giovanni Maria Mastai-Ferretti al ser escollit Papa.
Nascut el 1792 en una família noble italiana, va intentar ingressar a la Guardia Noble, però degut a que patia epilèpsia no el van admetre i es va dedicar a estudiar teologia i l'abril del 1819 va ser ordenat sacerdot.
Va treballar com a rector de l'institut Tata Giovanni fins que el 1823 va ser enviat a Perú i Xile com a ajudant del nunci Giovanni Muzi, en la primera missió després de la independència d'Amèrica del Sud. El 1825 va tornar a Roma per dirigir l'hospital de San Michele i ocupar el càrrec de canonge de Santa Maria in Via Lata.
El 1827, amb 35 anys va ser nomenat bisbe de Spoleto, on destaca l'amnistia que va aconseguir pels membres d'una revolució fracassada el 1831. L'any següent a aquests fets se li va concedir també el bisbat d'Imola i va ser creat cardenal in pectore el 1839 i reconegut públicament el 1840. En els anys que va ocupar aquests bisbats va guanyar-se fama de ser liberal, ja que era partidari de la reforma administrativa als Estats Pontificis i simpatitzava amb el moviment nacionalista italià.
A la mort de Gregori XVI, va participar en el conclave del 1846, on dels 62 cardenals només n'hi van arribar 46, degut a la inestabilitat que patia Itàlia. Els cardenals, dividits en els conservadors, que recolzaven al cardenal Luigi Lambroschini i els liberals, que recolzaven a dos candidats, Tomasso Pasquale Gizzi i Giovanni Maria Mastai-Ferretti. Els liberals van decidir fer convergir els seus vots en Mastai-Ferretti, que va ser escollit per majoria amb 36 vots. Casualment en el moment del recomte era ell qui llegia en veu alta els vots i va acabar proclamant-se Papa a ell mateix. Hores després ser proclamat Papa va arribar el cardenal de Milà, Karl Kajetan Gaisruck, amb el vet de l'emperador d'Àustria a l'elecció de de Mastai-Ferretti, però era massa tard. El nou Papa va prendre el nom de Pius IX en record de Pius VII.
En ser escollit va proclamar una àmplia amnistia per delictes polítics i va crear la Consulta, un parlament que garantia més llibertat als ciutadans dels Estats Pontificis. Per desgràcia, les revolucions de 1848 van obligar al Papa a fugir a Gaeta disfressat de monjo i quan va tornar, anava animat per propòsists molt menys liberals.
Es va oposar fermament a la unificació d'Itàlia que portava a terme el Regne de Sardenya-Piemont, ja que considerava els territoris de l'Església com un territori que no era seu i per tant no podia cedir. Les seves accions següents tan polítiques com religioses van anar encaminades a intentar salvar els seus territoris. Per aquest motiu va proclamar el dogma de la Immaculada Concepció i va concovar el Concili Vaticà I, d'on va sorgir el dogma de la infalibilitat papal, destinat a atorgar poder a la seva figura, però tot va ser en va.
Els Estats Pontificis es van mantenir gràcies a l'ajut francès de l'emperador Napoleó III, però l'esclat de la guerra Franco-Prusiana va deixar via lliure als piemontins que van entrar a Roma el 1870. El poder temporal dels Papes que havia durat més de mil anys va acabar-se.
Pius IX mai va recòneixer la Itàlia unificada, és més, va excomunicar al rei Victor Manuel II i va prohibir als italians participar en la vida política del nou estat. Va viure reclòs en els palaus del Vaticà durant la resta dels seus dies, considerant-s'hi presoner. Després de la seva mort, el seu cos va ser traslladat a l'església de San Lorenzo fuori la mura (Sant Llorenç extramurs)
L'any 2000 va ser beatificat per Joan Pau II.
| Precedit per: Gregori XVI |
Papa 1846 - 1878 |
Succeït per: Lleó XIII |
