Menxevic
De Viquipèdia
Els menxevics (en rus: Меньшевики, mensheviki) eren la facció moderada i majoritària del Partit Socialdemòcrata Obrer Rus, que es va escindir l'any 1903 arran de disputes ideològiques amb la facció liderada per Vladímir Ilitx Uliànov (Lenin), que al seu torn prendria el nom de bolxevic. Els menxevics, encapçalats per Julius Martov, sostenien que era preferible contar amb una base partidària àmplia, a diferència del model de partit únic i on s'organitzés tot el poble que proposava Lenin. En una línia socialdemòcrata, plantejaven la instauració d'una democràcia representativa mantenint l'estructura de producció capitalista.
Si bé l'opinió de Martov contava amb el suport majoritari dels afiliats al partit, aviat es va trobar en minoria dintre del comitè directiu; el malnom de menxevics, "la minoria", prové d'això. Els menxevics es van mantenir dins del partit i van ser molt actius en l'organització dels soviets durant la Revolució de 1905; no obstant això, després del fracàs d'aquesta van abandonar la idea de la lluita armada i van advocar per una liquidació progressiva del tsarisme cap a una revolució burgesa, en la qual el tercer estat compartís el poder. La seva separació del partit es va fer definitiva l'any 1912.
Al 1914, els menxevics, igual que els bolxevics, es van oposar frontalment a la participació de la I Guerra Mundial. No obstant això, a l'arribar al govern, després de la revolució de Febrer de 1917, van mantenir la participació de l'Exèrcit Roig en el front.
El partit menxevic va ser proscrit després de la Rebel·lió de Kronstadt al 1921. Uns pocs dels seus membres van emigrar i van mantenir els Centres menxevic de Berlín, París i Nova York fins a començaments de la dècada de 1970.
