ebooksgratis.com

See also ebooksgratis.com: no banners, no cookies, totally FREE.

CLASSICISTRANIERI HOME PAGE - YOUTUBE CHANNEL
Privacy Policy Cookie Policy Terms and Conditions
Karnataka - Viquipèdia

Karnataka

De Viquipèdia

Karnātakā
ಕನಾ೯ಟಕ
Bandera Karnataka
Informació
Capital: Bangalore
Població


 - Total
 - Densitat de població


55.858.200 h. (2005)
290,98 hab/km²

Superfície 192.000 km²
Governador T.N. Chaturvedi
Idioma kannada
Himne
Website [1]
Mapa Karnataka a Índia

Karnātakā (kannada: ಕನಾ೯ಟಕ, hindi: कर्नाटक) és el nom en kannada adoptat des del 1973 per l'antic Estat de Mysore, a l'Índia meridional. La capital és Bengaluru, i altres ciutats importants són Mysore, Mangalore, Hubli, Dharwad, Bellary i Belgaum. Limita amb el mar a l'oest, Goa al nord-oest, Maharashtra al nord, Andhra Pradesh a l'est, Tamil Nadu a l'est i sud-est i Kerala al sud-oest.

Taula de continguts

[edita] Geografia física

És format d'oest a est per tres regions: la plana litoral, el malnad (regió muntanyosa dels Ghats, coberta de bosc caducifoli, ric en sàndal i teca) i el maidan, extens altiplà cobert de sabanes. És de clima tropical molt calorós, sobretot a l'interior, on les pluges són escasses, mentre que són abundants a la costa i als Ghats.

[edita] Població

És un dels estats de majoria de població dràvida. El 66,2 % parla kannada, el 9,96 % urdu, el 7,39 % telugu, el 3,84 % tàmil, el 3,64 % marathi, l'1,96 % hindi, l'1,68 % malaialam i l'1,57 % konkani. El seu nom prové del kannada karu i nadu, terra elevada.

[edita] Economia

Travessat pel Krishna i el Cauvery (amb centrals hidroelèctriques), és una regió ben regada, d'economia bàsicament agrícola; produeix els 3/5 del cafè del país, arròs, cotó, canya de sucre, cítrics, te, bananes i cacauets. Hi ha importants pesqueres a la costa. El subsòl proporciona or, ferro, cromita i manganès. A les ciutats es concentra la indústria (tèxtil, siderúrgica, mecànica, química, de la fusta, del paper, del ciment, alimentària, d'automòbils i aeronàutica).

[edita] Història

En el segle IV aC, la dinastia local Satavahana hi governà uns 300 anys. Amb la desintegració de la dinastia, els Kadamba assumiren el poder en el nord mentre els Ganga ho feien al sud. Els Chalukya de Badami (500 al 735) governaren l'àrea des de Narmada fins el riu Cauvery des dels temps del rei Pulikeshi II. La dinastia creà els monuments de Badami, Aihole i Pattadakal.

Els Chalukya de Kalyana (973 - 1183) construiren nombrosos temples, potenciaren la literatura i les arts. El jurista Vijaneshwara va viure a Kalyana. L'Imperi Vijayanagar (1336 - 1565) potencià la literatura en sànscrit, kannada, telugu i tàmil. Augmentà el comerç exterior. Els soldans Bahmani de Gulbarga promocionaren la literatura urdú i farsi. Després de la caiguda del soldà de Mysore (1799), Karnataka restà sota control britànic.

El 1950, Mysore esdevingué un estat de l'Índia independent i l'antic maharaja esdevingué el governador de l'estat. La família del maharaha va rebre fins el 1975 una pensió prr part de l'estat. Alguns membreos de la família encara resideixen en el palau familiar de Mysore.

[edita] Enllaços

The Flag de l'Índia, adopted on July 22, 1947.
Estats i Territoris de l'Índia
Estats Andhra Pradesh • Arunachal Pradesh • Assam • Bihar • Chhattisgarh • GoaGujaratHaryanaHimachal PradeshJammu i Caixmir • Jharkhand • KarnatakaKeralaMadhya PradeshMaharashtraManipurMeghalayaMizoramNagalandOrissaPanjabRajasthanSikkimTamil NaduTripura • Uttaranchal • Uttar Pradesh • Bengala Oriental
Territoris de la Unió Illes Andaman i Nicobar • Chandigarh • Dadra i Nagar HaveliDelhiDaman i DiuLakshadweepPondicherry


aa - ab - af - ak - als - am - an - ang - ar - arc - as - ast - av - ay - az - ba - bar - bat_smg - bcl - be - be_x_old - bg - bh - bi - bm - bn - bo - bpy - br - bs - bug - bxr - ca - cbk_zam - cdo - ce - ceb - ch - cho - chr - chy - co - cr - crh - cs - csb - cu - cv - cy - da - de - diq - dsb - dv - dz - ee - el - eml - en - eo - es - et - eu - ext - fa - ff - fi - fiu_vro - fj - fo - fr - frp - fur - fy - ga - gan - gd - gl - glk - gn - got - gu - gv - ha - hak - haw - he - hi - hif - ho - hr - hsb - ht - hu - hy - hz - ia - id - ie - ig - ii - ik - ilo - io - is - it - iu - ja - jbo - jv - ka - kaa - kab - kg - ki - kj - kk - kl - km - kn - ko - kr - ks - ksh - ku - kv - kw - ky - la - lad - lb - lbe - lg - li - lij - lmo - ln - lo - lt - lv - map_bms - mdf - mg - mh - mi - mk - ml - mn - mo - mr - mt - mus - my - myv - mzn - na - nah - nap - nds - nds_nl - ne - new - ng - nl - nn - no - nov - nrm - nv - ny - oc - om - or - os - pa - pag - pam - pap - pdc - pi - pih - pl - pms - ps - pt - qu - quality - rm - rmy - rn - ro - roa_rup - roa_tara - ru - rw - sa - sah - sc - scn - sco - sd - se - sg - sh - si - simple - sk - sl - sm - sn - so - sr - srn - ss - st - stq - su - sv - sw - szl - ta - te - tet - tg - th - ti - tk - tl - tlh - tn - to - tpi - tr - ts - tt - tum - tw - ty - udm - ug - uk - ur - uz - ve - vec - vi - vls - vo - wa - war - wo - wuu - xal - xh - yi - yo - za - zea - zh - zh_classical - zh_min_nan - zh_yue - zu -