Iacetans

De Viquipèdia

Els iacetans (iaccetani) o jacetans foren un dels pobles principals del sud dels Pirineus a l'est del vascons i al nord dels ilergets. El seu país fou anomenat Iaccetania (Jacetània) i ocupava la part nord d'Aragó i Catalunya nord-oriental. Fou teatre de les lluites entre Sertori i Pompeu i entre els llegats de Pompeu (Afranius i Ptreius) i Juli Cèsar.

Estrabó diu que el poble ocupava les estivacions dels Pirineus i s'estenia per les planes arribant fins al país dels ilergets a la vora d'Ilerda i Osca. Eren semblants als aquitans però tenien punts en comú amb altres pobles del costat sud dels Pirineus, com la llengua, semblant a la parlada pels pobles pirinencs inclosos els vascons.

Vers el segle III i començaments del segle II aC els iacetans van fer incursions contra els pobles de la plana, els suessetans, però aquestos amb ajut de Cató, els van derrotar el 195 aC; després d'això existeixen monedes de la seva ciutat principal Iacca (Jaca) de la que derivaven el seu nom, essent probablement un poble tributari dels romans; es van encunyar monedes amb alfabet ibèric. En temps de Pompeu la ciutat va passar a mans dels vascons i Plini inclou als iacetans dins el poble dels vascons. Estrabó diu que quedaven restes de matriarcat, predominava la ramaderia amb una agricultura complementaria, i atacs de saqueig com a complement econòmic.

Ptolemeu esmenta algunes altres ciutats la identificació de les quals feta per Ukert es dubtosa: Iespus (Igualada), Cueresus (Santa Coloma de Queralt), Anabis (Tàrrega), Bacasis (Manresa), Telobis (Martorell), Ascerris (Segarra), Udura (Cardona), Lissa (una vila propera a Manresa), Setelsis (Solsona) i Cinna (Guissona). Probablement no van arribar mai tant lluny al est.

Jacetània fou romanitzada intensament i ho era totalment avançat el segle I i al segle II.