Gregori XI
De Viquipèdia
Gregori XI |
|
|---|---|
 |
|
| Nom | Pierre Roger de Beaufor |
| Nascut | vers 1336 |
| Rosiers-d'Égletons, Llemosí (França) | |
| Mort | 27 de març de 1378 |
| Roma (Itàlia) | |
| Papat | 30 de desembre de 1370–27 de març de 1378 |
| Predecessor | Urbà V |
| Successor | Urbà VI |
Gregori XI (Rosiers-d'Égletons, 1336 - † Roma, 27 de març de 1378) va ser Papa de l'Església Catòlica del 1370 al 1378. Fou el setè i últim Papa del pontificat d'Avinyó.
De nom Pierre Roger de Beaufort (Pere Roger de Belfort) igual que el seu oncle el papa Climent VI que el nomena cardenal diaca en 1348 amb només divuit anys d'edat.
Escollit Papa per unanimitat el 30 de desembre del 1370, la seva consagració es va retardar fins al 5 de gener de l'any següent ja que en no ser sacerdot va haver de prendre les ordres prèviament.
Al terreny polític va fracassar en l'intent de reconciliar França i Anglaterra immersa en la Guerra dels Cent Anys. Al contrari va aconseguir que Enric II de Castella, Pere IV d'Aragó i Carles el Dolent de Navarra no arribessin a les armes en les seves disputes territorials mitjançant diversos matrimonis concertats.
Seguint la mateixa política eclesial que els seus antecessors, va col·locar bisbes francesos al capdavant de les diòcesis italianes provocant el rebuig popular, el qual va ser aprofitat per Bernabó Visconti per apoderar-se, en 1371, de Reggio i d'altres territoris pontificis. Gregori XI respon enviant una bulla d'excomunió a Bernabó qui fa menjar als legats que se la comuniquen el pergamí sobre la que està escrita.
El Papa li declara llavors la guerra en 1372 que va ser favorable a Bernabó fins que Gregori va aconseguir el suport de l'emperador, de la reina de Nàpols, del rei d'Hongria i de John Hawkwood, cap dels mercenaris anglesos que combatien en la Guerra dels Cent Anys.
Aquesta coalició de forces obliga Bernabó a entaular converses de pau aconseguint la firma, en 1374, d'una acord molt favorable mitjançant el suborn dels legats pontificis.
La crisi a Itàlia no es va solucionar ja que Gregori mantingué els bisbes francesos en territori italià, i els florentins temorosos que això augmentés la influència papal en la seva zona d'influència, s'aliaren amb Bernabó Visconti el 1375 i provocaren innombrables insurreccions als territoris pontificis.
El Papa respongué posant Florència sota un interdicte, excomunicant els seus habitants i declarant il·legals les seves possessions. Les pèrdues econòmiques dels florentins fa que busquin la intermediació de Catalina de Siena que va viatjar a Avinyó per entrevistar-se amb Gregori.
Catalina no va aconseguir reconciliar els florentins amb el Papa, però el que sí que va aconseguir va ser convèncer Gregori XI que tornés a Roma i fixés novament a la Ciutat Eterna la seu pontifícia.
El 17 de gener de 1377, Gregori XI va tornar a Roma, retorn que no va posar fi a les hostilitats. Al contrari es van agreujar a causa dels esdeveniments de Cesena en els quals el cardenal, i futur antipapa Climent VII, va ordenar massacrar a la població provocant revoltar de tal manera el poble romà que el Papa es va veure novament a sortir de Roma i tornar Avignon a finals de maig del 1377.
Va tornar novament a Roma el 7 de novembre encara que només la seva mort, el 26 de març del 1378, li impedirà un retorn desitjat a Avinyó ja que se sentia amenaçat al seu propi palau.
Gregori XI va ser l'últim Papa del període avinyonenc i l'últim papa de nacionalitat francesa de la història.
Va condemnar les doctrines del reformador anglès John Wyclif.
Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com Novus de virgine forti (El nou de verge forta), citació que fa referència al seu títol nobiliari de comte de Beaufort i a la qual va anar cardenal de St. Marie la Neuve abans de ser elegit pontífex.
| Precedit per: Urbà V |
Papa 1370 - 1378 |
Succeït per: Urbà VI |
