Castell de Gardeny
De Viquipèdia
El Castell de Gardeny és un conjunt monumental situat damunt el turó de Gardeny, un dels dos turons de la ciutat de Lleida. El conjunt monumental, a part del castell, també engloba l'església de Santa Maria de Gardeny.
Taula de continguts |
[edita] Història
El turó de Gardeny, gràcies a la seva alçada per sobre de la resta del territori facilitava les operacions militars i ha esdevingut històricament un punt estratègic molt importat.
En la època romana ja va ser utilitzat pel mateix Juli Cèsar a l'any 49 aC, durant la guerra civil entre Juli Cèsar i Gneu Pompeu Magne. Durant la citada guerra la província romana Citerior va passar a mans de Pompeu. I Juli Cèsar va aprofitar aquest punt estratègic per enfrontar-se amb els pompeians Lluci Afrani i Petreu, instal·lats a Ilerda fins que van capitular a l'agost de l'any 49 aC, recuperant Juli Cèsar el domini de la Hispània Citerior.
Anys més tard a l'any 1149, aquest punt estratègic va tornar a ser important, quan el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, iniciava el setge a la ciutat de Lleida, fins aleshores sota domini sarraí. Per portar a terme la conquesta de la ciutat va comtar amb la col·laboració de l'Orde del Temple, que va aportar a l'empresa els efectius necessaris per aconseguir la victòria.
Un cop conquerida la ciutat, en agraïment a l'ajuda Templera, el comte de Barcelona va lliurar a l'Orde diversos béns entre els quals estava el turó de Gardeny. Aprofitant aquest lliurament l'Orde del Temple va situar en aquest Turó una de les seves comandes, l'anomenada Comanda de Gardeny.
La primera primera referència de la presència de Templers al Castell data de 1152 amb la presència del mestre provincial fra Pere de Rovira i del que seria el primer comendador, l'any 1156, fra Pere de Cartellà, un dels principals artifecs de l'èxit del setge de la ciutat.
En poc temps aquesta comanda va ser molt pròspera i per millorar la seva administració es van crear dues comandes més, la Comanda de Barbens i la Comanda de Corbins.
En el cas de la comanda de Barbens aquesta es va iniciar durant l'any 1166 i dos anys després, a l'any 1168, fou declarada independent i el primer comendador va ser Ramon de Barrufell, antic senyor del castell de Barbens.
Cal fer esment que l'1294 el Castell de Gardeny va hostatjar Jacques de Morlay, l'últim dels Mestres Templers.
L'Ordre del Temple va quedar abolida l'any 1314 amb el decret del papa Climent V. Va ser llavors quan la Casa de Gardeny va passar a formar part de la Castellania d'Amposta, que era una comanda de l'Orde Militar i Hospitaler de Sant Joan de Jerusalem.
També el castell va tenir un paper molt important durant la Guerra dels Segadors (1641-1647) i la Guerra de Successió (1700-1714). En aquests conflictes, a causa de les noves necessitats defensives es van introduir noves millores defensives, consistents en la construcció de baluards, foses i murs de contenció, per contrarestar les noves armes d'artilleria. Amb aquestes millores el recinte es va convertir en un fortí militar que és pràcticament el que es conserva actualment.
En l'actualitat desprès de molts anys d'abandonament, La Paeria de Lleida ha creat un centre de interpretació i ha començat un ambiciós projecte de rehabilitació que convertirà l'espai en un punt emblemàtic de la ciutat.
Cal fer també esment de l'última activitat militar que va acollir el turó. Ja què a mitjans del segle XX, al mateix turó respectant el Castell, es va construir la Base militar Gaspar de Portolà, formada per dos aquarteraments, l'aquarterament Sanjurjo i l'aquarterament Templaris que van romandre al turó fins a l'any 1996. Aquell any la base va ser desmantellada i les instal·lacions venudes a La Paeria de Lleida. Actualment part dels edificis de l'aquartelament Templaris estan essent remodelats per acollir el Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida (PCiTAL).
[edita] Estructura
Actualment el recinte consisteix en un recinte amurallat amb les seves torres de guaita i baluards.
Dins del recinte existeixen dos edificacions: la torre habitació que és una construcció de dues plantes que té al seu interior diferents espais. I l'església romànica de Santa Maria de Gardeny.
[edita] Mireu També
[edita] Enllaços externs
- Pàgina web de turisme de Lleida
- Pàgina sobre la ruta del Temple en la Corona d'Aragó
- Pagina Miravet i La ruta del temple
- La Recuperació Històrica de la Casa Templera de Gardeny
