7Q5
De Viquipèdia
El 7Q5 Fragment de papir sota el número 5 de la sèptima cova de Qumram. Fou un dels múltiples restes de papir descoberts entre 1947 i 1955. El papir esta escrit en grec per un sol costat en tinta negra i es de color castany gris. La seva grandària es de 3,9 centímetres de altura màxima per 2,7 centímetres de amplada màxima.[1] M. Baillet, J.T. Milik i R. de Vaux, els primers que classificaren el material trobat a Qumram, com de "difícil interpretació"[2] entre els restants 18 papirs de la Cova VII, al no trobar cap identificació possible ni dintre l'Antic Testament ni dintre de la literatura grega clàssica.
[edita] Identificació de O'Callaghan
A partir de 1972 quan el papiròleg català Josep O'Callaghan Martínez (1922-2000) publicà unes conclusions dels seus propis estudis en els que assegurava que tres dels fragments de papir de la Cova VII podrien ser textos del Nou Testament. De les tres propostes de identificació de O'Callaghan, la del 7Q5 es la que generà el més intens debat. El destacat papiròleg alemany Carsten Thiede corroborà que la identificació de O'Callaghan era correcta. Encara que no s'ha determinat com concloent que el 7Q5 correspongui al text de Marc 6, 52-53, tampoc hi ha hagut una proposta suficientment contundent per desmentir-lo. El papir es troba en la actualitat en el Museu d'Israel entre els demés documents i materials trobats en les coves de la Mar Morta.
El text proposat pel papir 7Q5 es el de Marc 6, 52-53:
| « | (52) És que no havien comprès el fet dels pans, tenien l'enteniment ofuscat. (53) Feta la travessia, tocaren terra a Guenesaret, i van atracar | » |
Transcripció del grec en caràcters llatins:
| « | (52) aioti aen enonsan ek ton arton epetan je kapaia agton jeto peporomene
(53) kai diaperasanteV hlqon epi thn ghn genhsaret kai proswrmisqhsan |
» |
Text en grec:
| « | (52) ΔΙΟΤΙ ΔΕΝ ΕΝΟΗΣΑΝ ΕΚ ΤΩΝ ΑΡΤΩΝ ΕΠΕΙΔΗ Η ΚΑΡΔΙΑ ΑΥΤΩΝ ΗΤΟ ΠΕΠΩΡΩΜΕΝΗ (53) ΚΑΙ ΔΙΑΠΕΡΑΣΑΝΤΕΣ ΗΛΘΟΝ ΕΙΣ ΤΗΝ ΓΗΝ ΓΕΝΝΗΣΑΡΕΤ ΚΑΙ ΕΛΙΜΕΝΙΣΘΗΣΑΝ | » |
Les lletres que estan registrades en el fragment segons la interpretació de Josep O'Callaghan en negreta (excepte el punt del primer rengló):
| « | (52) ΔΙΟΤΙ ΔΕΝ ΕΝΟΗΣΑΝ ΕΚ ΤΩΝ ΑΡΤΩΝ ΕΠΕΙΔΗ Η ΚΑΡΔΙΑ ΑΥΤΩΝ ΗΤΟ ΠΕΠΩΡΩΜΕΝΗ (53) ΚΑΙ ΔΙΑΠΕΡΑΣΑΝΤΕΣ ΗΛΘΟΝ ΕΙΣ ΤΗΝ ΓΗΝ ΓΕΝΝΗΣΑΡΕΤ ΚΑΙ ΕΛΙΜΕΝΙΣΘΗΣΑΝ | » |
[edita] Proba matemàtica
El cèlebre matemàtic espanyol Albert Dou Mas de Xaxàs, investigà el càlcul de possibilitats de que les lletres i espais del papir puguin coincidir amb qualsevol combinació possible, existent o no, en grec amb un nombre limitat de paraules. Dou realitzar el càlcul matemàtic en base a dos hipòtesis generals de càlcul:
- ¿Quines probabilitats hi han de que es pugui trobar casualment un altre text amb el mateix nombre d'espais i lletres del 7Q5, distribuït entre línies de 20 i 23 lletres, com te el text de Marc? (Hipòtesis P2).
- ¿Quines probabilitats hi han de que es pugui trobar un altre text amb línies més llargues, d'entre 37 i 42 lletres, suposant de que el text no sigui de Marc? (Hipòtesis P3).
Albert Dou va recorre a la informàtica per fer el càlcul amb precisió absoluta. Després d'alguns dies de treball, les operacions matemàtiques donaren el següent resultat:
Per la hipòtesis P2 les probabilitats de que es trobi casualment un altre text amb el mateix nombre d'espais i lletres del 7Q5 es de una possibilitat en 36 mil bilions.
Per la hipòtesis P3 les probabilitats de que es trobi un altre text amb línies més llargues si no es Marc, son de 1 contra 430 bilions.
