Mula
De Biquipedia
 |
Iste articlo tién una bersión escrita con una grafía alternatiba esperimental propuesta por bels biquipedistas aintro d'o Biquiproyeuto:Grafía. Puede beyer-se aquí. |
| Mula | ||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Una mula. |
||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||
| Equus caballus x Equus asinus | ||||||||||||||
A mula (m. masto u "macho") ye un animal ibrido esteril domestico, naixito d'una mai eugua (Equus caballus) e d'un pai guarán (Equus asinus). A parola mula bien d'o latín mulus que orichinariament s'empregaba ta desinnar a descendenzia de dos espezies diferents.
[editar] Aparienzia
Parix d'o burro perque tien a capeza curta e gorda, orellas luengas, patetas finas con cascos chicoz, crinera curta e coda sines de pelo en a basi. Parix d'o caballo en l'altaria e forma d'o cuerpo, a forma d'o cuello e d'a grupa suya, a uniformidat d'o pelache e ras dients. Como á es pollins, a mula puet trucar una calz de canto, cosa que es caballos no pueden fer (per ixo es caballos se ferran per o canto), e tamién á diferenzia d'es caballos e més parellans d'es pollins, es mastos (mulas masclo) ponen-se bien nerbiosos (e biolentos) cuan ixoloman una eugua u somera enzelata, que encara que han perdutos a fertilidat, conserban d'a man asinina a suya conduta sexual.
A mula s'ha feto servir de siempre como á animal de triballo per a suya dozilidat e per a espezial consistenzia d'es suyos cascos, espezialment como á bestia de carega en espazios montañencos. Diz que tiènen a valura e ra fuerça d'o cavallo,e que per contra d'aquers, son més pavorosas d'es cans e altros animals que identifican como á predadors. A suya espezial resistenzia ent'as maloltías e inseutos las fa espezialment endicatas ta triballar en climas tropicals.
[editar] Problemas cheneticos de l'entrecruz
As mulas son quasi siempre esterils, e en es pocos casos decumentatos de fertilidat, as crías estioren chicolonas e debils. A esterilidat suya s'atrebuye ta ro diferent numbro de cromosomas que tienen as espezies d'as cuals en bien (es pollins tienen 62 cromosomas e es caballos 64).
Reyalment, a mula ye una bestia semiesteril; toz es mastos (masclos) son esterils per un problema d'a glandula seminal, á mientres que ras fembras pueden fer obulos fertils ebentualment. Cuan es cromosomas fan recombinazión, d'antis no queden en a metat d'a dotazión chenetica de l'animal, se reparten á l'azar. Toz aquers obulos que ereden a dotazión ixoriosa d'a eugua e d'o guarán estaran esterils e no podran pas fecundar-se. Sin d'embargo, cuan es esparzos obulos formatos no ereden si que una dotazión orichinal de només que uno d'es prochenitors d'a mula, pueden fecundar-se. O porzentache d'obulos fertiles ye sobreleras baixo.
Per ixe motibo, se d'ixa ovulacion (nomës que una d'es mutos zierclos obulatorios) a mula estás cubierta per un barto, a naxenzia seriba d'un poltro caballar, á mientres que si ye cobierta per garra somer en libra un pollinet. No s'ha conoixito garra caso d'una mula que librás un ibrido parellan d'era. Tamién cal disprener d'ixo que as mulas tienen uteros funzionals, e que pueden ser empreñatadas de maniera natural ó més comunament per transferenzia embrionaria.
Á penar que ra posibilidat bien que existe, cuan a mula queda preñatada, ye prou defizil que ra chestazión bi plegue ta garra fin, e quan ixo pasa, a cría ye chicota e maloltiza. Bels autors en relazionan ixe aspeuto con un alcurzamiento d'es telomeros e que es animals naixitos sofren d'enbiellamiento prematuro. No obstante, per l'escaso numbro d'ixes animals, encara no s'ha puesto demostrar.
[editar] Enrastres esternos
Se beigan as imachens de Commons sobre mulas e mastos.- (en) Naixenzia d'un poltret fillo d'una mula en Buthan en 2004
- (es) Grupo Tomillar Tradiciones, asoziazión manchega adedicata ta preserbar as mulas e ras tradizions binclatas.
