Garza
De Biquipedia
| Garza | ||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 Garza (Pica pica) |
||||||||||||||||
| Estato de conserbazión | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Clasificazión zentifica | ||||||||||||||||
|
||||||||||||||||
| Nomenclatura binomial | ||||||||||||||||
| Pica pica | ||||||||||||||||
| Linnaeus, 1758 |
A garza u picaraza (Pica pica (L., 1758)) ye un muixón d'a familia d'es corbidos con a capeza, coda e patas carauteristicament de color negra, á mientres que ro bientre el tién de color blanca. A coda ye también singularment lierga.
As plumas d'a suya coda e alas pueden manifestar brilluras azulencas u berdes pendiendo d'a luz. As alas son curtas e arrondoladas per as ripas. Tién un carauteristico crito que diz cha-cha-cha-cha, que en es pollez se manifiesta més como á chilo. Per tanto, son d'es pocos corbidos que no grallan.
Ye un muixón prou fazil d'identificar e muito abundant. Se puet trobar d'a Peninsula Iberica ta l'Extremo Orient, con poblazions encara en America d'o Norte d'una sozespezie semilar, e también en o norte d'Africa. As suyas midas penden d'entre es 40 e es 45cm de lonchitut, plegando enta 60cm d'amplaria d'as alas.
Una d'as trazas més coneixitas d'es masclos d'istes animals ye ra suya felera de cullir obchetos brillants en l'epoca de zelo suyo, empregando-los ta rondar as fembras con ers. También els ponen en o suyo niedo, que ye carauteristicament redondo, feto con un terainato de brancas e palos.
[editar] Tribialidaz
En l'Alto Aragón, sopre tot d'entre ra chent de més edat, encara s'emprega ra parola "garza" como á piropo ta desinnar cuan una muller ye berroya. Isto amuestra l'apreziazión que en a cultura aragonesa se n'ha feto d'istes muixons, més atenzada per as suyas colors e plomas que no per altras trazas d'a suya conduita, e resulta curioso si se contripara con altros puestos d'España, á on istes animals son muito consideratos á mal.
[editar] Dibersidat
Autualment es ornitologos ne destinguen á sabelas sozespezies á redol d'o mundo. As prenzipals se pueden beyer en o siguient mapa.
